Les queixes dels historiadors han sigut els últims anys recurrents: l’arxiu episcopal practica una política d’accés selectiu als seus fons documentals que ha impedit que investigadors com ara Arnau González i Vilalta (La cruïlla andorrana) o el tàndem que formen Roser Porta i Jorge Cebrián (Andorrans als camps nazis) els poguessin consultar, amb motius tan peregrins com ara la necessitat d’ordenar i inventariar els fons, mentre que d’altres historiadors interessats en la mateixa època trobaven les portes de l’arxiu obertes de bat a bat.

El president del Tribunal Superior de la Justícia (TSJ), Lluís Montanya, i la ministra de Cultura, Susanna Vela, van oferir ahir un fil d’esperança: segons Montanya, el TSJ treballa ja en la revisió i classificació dels documents. Una altra cosa és quan estaran aquests fons disponibles i consultables, i Vela –cap de l’Arxiu Nacional fins que va accedir al ministeri– va ser en aquest punt tan diplomàtica com, en el fons, escèptica: “Esperem que els pròxims anys tot això pugui tenir un bon final”.

Molt més fàcil –tot i que tampoc absolutament obert– és l’accés als 2.600 expedients judicials que van ser dipositats al desembre a l’Arxiu Nacional, i la cessió dels quals va ser firmada ahir per Montanya i Vela. Es tracta de la documentació generada pel Tribunal superior de Corts i el tribunal administratiu i fiscal entre el 1991 i el 1993, així com les causes procedents del jutge d’apel.lacions d’entre el 1983 i el 1993. Segons va matisar la ministra, es tracta de material “sensible” –inclou tant les sentències, que són públiques, com la resta de l’expedient– i fins d’aquí a mig segle caldrà una autorització prèvia del mateix TSJ per consultar-los. Les 90 caixes de documentació entregades al desembre s’afegeixen als fons del Tribunal de Corts d’entre el 1347 i el 1959 que es custodien a l’Arxiu Nacional i que el 2004 van ser declarats bé d’interès cultural.