Parlar a Andorra de legislació que reguli l’impacte ambiental dels plans, programes i projectes constructius, sempre ha semblat tocar una qüestió tabú.
Tots els intents per tirar endavant una llei en aquest sentit han estat frenats per aquell fenomen tan perillós dels interessos d’uns quants. La prova d’aquesta inexplicable situació és l’incompliment fragant de la llei de residus de desembre del 2004. Aquest text legal fixa en una de les seves disposicions addicionals que el Govern haurà d’elaborar un projecte de llei d’impacte ambiental en el termini de dos anys. Això significa, que al desembre del 2006 aquest projecte de llei havia d’estar fet. No cal que recordem a quin mes i a quin any estem i continuem sense llei.
No obstant això, i afortunadament, l’Executiu socialdemòcrata sembla decidit a posar remei al citat incompliment i aposta per fer els deures en matèria mediambiental. Així, el Govern tramitarà a la Casa de la Vall l’esperat projecte de llei d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes i d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Un text que té com a objectiu la necessària preservació del paisatge del país i, sobretot, la finalitat de protegir el paisatge en la definició i l’execució de les polítiques d’ordenació del territori i urbanisme i en totes les polítiques sectorials que puguin tenir un efecte directe o indirecte en el medi ambient. L’adaptació de l’ordenament ambiental andorrà amb la normativa europea ja no pot estar més temps al calaix. Sobre aquesta qüestió s’ha de fer memòria i recordar que durant la legislatura passada, l’Executiu que liderava Albert Pintat va tramitar la citada llei a la Casa de la Vall després de superar moltes traves dels de casa pròpia al text en qüestió. Però aquests obstacles després ja van resultar insuperables un cop el projecte de llei va arribar al Consell General produint-se el teòric absurd en què les pròpies discrepàncies entre l’aleshores Grup Parlamentari Liberal -que va presentar diferents esmenes en què buidaven d’exigències el text formulat per l’Executiu- va impedir la seva aprovació. Mentrestant, la llei que planteja el PS es presenta com una eina de caràcter preventiu basada en el principi que és millor prevenir els defectes en origen que combatre’n després els efectes nocius. L’objectiu no és altre que analitzar en l’estadi més inicial possible del procés de decisió els efectes ambientals que puguin tenir sobre el medi determinats plans, programes i projectes.
Caldrà veure la resposta de l’arc parlamentari davant de la llei. Una resposta que entenem que només pot anar en clau de millora d’un text vital i, en cap cas, en interès de veto, tal com ha succeït en el passat.
