La figura del detectiu Sherlock Holmes, personatge de ficció creat per Sir Arthur Conan Doyle, és possiblement la figura més popular de tots els detectius. Maigret, del gran Simenon, li fa costat juntament amb Poirot d’Agatha Christie.

Ells tres conformen la tríada capitolina de la investigació més literària i popular de tots els temps, malgrat que en aquest camí hi situaríem altres les figures creades per Raymond Chandler, Patricia Cromwell, Mickey Spillane o el més recent autor suec i darrerament de moda a causa de la recent estrenada trilogia fílmica, Stieg Larsson.

A casa nostra tenim els nostres investigadors privats sortits de la ploma d’Albert Villaró o Albert Salvadó. Ara en neix un altre, però no pas a través dels llibres, sinó dels comunicats. Eusebi Nomen es dedica a investigar a fons tots els acords d’intercanvi d’informació i diu no a cadascun en particular, quan és obvi que acabarà amb la negativa a la totalitat. Crida l’atenció aquest afany informatiu en una persona que públicament confessa que no llegeix llibres -deu ser massa frívol- i només es dedica a les qüestions merament tècniques.

Res a dir, però sí que aconsellaria al nostre conseller que tingui present el pragmatisme dels detectius. Una de les narracions menys conegudes de Sherlock Holmes és la presència d’un bumerang que ressol un cas difícil quan retorna al lloc d’origen. El tema de la reciprocitat s’ha tractat de totes les maneres possibles. Objectivament és impossible al cent per cent, però no sempre tal com el detectiu Nomen afirma. llegim la lletra petita, però també l’ànima del contingut per no desvirtuar-ne el sentit. En el debat, l’efecte boomerang pot anar a la seva contra.