Economista, advocat, polític i professor. Aquests quatre vessants són els que defineixen el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà (1940).

En el seu camí professional ha passat des d’obtenir l’acta de diputat a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 en representació d’ERC fins a renunciar a l’escó al Parlament autonòmic en ser nomenat conseller d’Indústria i Energia el Govern de Jordi Pujol. En ser escollit secretari general d’ERC l’any 1987, va renunciar a la conselleria. Al 1989 va fundar Esquerra Catalana en ser rellevat per Àngel Colom i aquesta formació es va incorporar a CDC al 1993. Des d’aquell mateix any presideix la Borsa de Barcelona, compaginant aquest càrrec amb altres al sector privat, com ara sent conseller de FECSA-ENHER i ERCROS, així com presidint la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona durant el mandat de Joan Gaspart. Aquesta setmana, minuts abans de prendre l’avió, Hortalà va conversar amb EL PERIÒDIC, encara amb el record ben recent de l’acte en què va portar Jaume Bartumeu a la Borsa de Barcelona per fer pedagogia dels avenços d’Andorra.

–¿Com va sorgir la idea de convidar Jaume Bartumeu per donar una conferència a la Borsa de Barcelona davant dels inversors?
–Arran de les modificacions mercantils i fiscals que havia acordat el nou Govern d’Andorra i el seu plantejament davant de la Unió Europea i, en definitiva, davant del món, ens va fer considerar-ho oportú.

–Efectivament, ara el panorama comença a presentar molts aspectes que cada cop facilitaran més aquesta anunciada obertura econòmica a l’exterior, però ¿considera que Andorra té possibilitats reals de captar inversió estrangera d’una vegada per totes?
–Jo crec que sí. Andorra té unes grans possibilitats tant des del punt de vista turístic com des del comercial i, fins i tot, també es poden donar condicions que facilitin el desplegament de la recerca tecnològica en aquest territori. Personalment, considero que en els termes en què s’està definint actualment l’economia andorrana, les possibilitats són molt importants.

–¿Veu bona predisposició de l’inversor català per aventurar-se en noves experiències a Andorra?
–En principi no hi ha cap inconvenient. El que passa és que l’economia europea ara està subjecta a una forta recessió que, a més, s’espera que sigui profunda i llarga, i tot això fa que les operacions d’inversió puguin trigar un cert temps. Però, tal com li comentava, les possibilitats que té Andorra presenten una gran potencialitat.

–¿Considera que a l’hora de crear aquest clima favorable a la inversió en territoris com ara Andorra ha contribuït de forma decisiva el canvi d’imatge que s’ha propiciat en els últims mesos?
–Sí. Sense cap mena de dubte. En els últims mesos s’ha fet un replantejament important i, a més a més, el termes de joc s’han posicionat allà on calia. Jo crec que ha estat un canvi molt valent, ja que no només es tracta de situar Andorra fora de la llista de paradisos fiscals, sinó que aquest camí també comportarà una sèrie de modificacions tributàries. Aquest últim pas, independentment de la quantia de la qual estiguem parlant, no deixa de ser impopular per a qualsevol país. Per això, a banda de qualificar aquestes reformes com a molt valentes, també considero que Andorra està actuant amb una gran responsabilitat.

–A banda de la inversió de Catalunya cap a Andorra, ¿hi veu novetats en les operacions que es puguin fer en sentit invers?
–Bé, en aquest cas, les oportunitats sempre han estat obertes i sempre hi ha hagut capital andorrà que s’ha materialitzat en la compra de béns immobles, establiments hotelers o instal.lacions industrials en general, a banda del sector financer, que té un marc gairebé històric.

–De fet, el que sí que podrà prosperar seran operacions com ara les de BPA amb Banco Madrid…
–Sí, hi ha una entitat bancària andorrana interessada en completar aquesta operació, però inversions com les que s’obren cap a Espanya també es poden produir cap a França i cap a la resta de la Unió Europea…

–En un altre ordre de coses, ¿creu que s’ha castigat massa Andorra amb l’etiqueta de paradís fiscal durant els últims anys?
–Jo crec que no s’ha castigat Andorra, que ha tingut unes taxes de creixement considerables, així com un reordenament interior. Era evident que, tal com estaven les coses, si no es prenien aquest tipus de mesures de manera immediata, al meu entendre haurien pogut sorgir determinats ròssecs que haguessin frenat el creixement d’Andorra. Jo crec que aquest tipus de reforma, malgrat l’impacte que pugui suposar actualment, a mitjà i llarg termini serà molt beneficiosa per al conjunt de la societat andorrana.

–¿Però considera que Andorra era realment un problema a escala global, comparant-la amb altres jurisdiccions més potents?
–Jo crec que sí. Tots aquest països com són Andorra, Liechtenstein, Mònaco o San Marino, que són dins la Unió, i Suïssa també dins les seves característiques i els seus esforços, més tard o d’hora havien de ser cridats al canvi. Del que es tracta és de tenir un entorn cada cop més normalitzat.

–Tornant a les oportunitats que podran veure els inversors catalans a Andorra, ¿vostè apostaria definitivament pel turisme?
–El turisme tant d’hivern com d’estiu, acompanyat de l’activitat comercial i, a més a més, si s’obrissin possibilitats en centres de recerca, seran els camps prioritaris. Fins i tot en el terreny industrial o agrícola podrien haver-hi oportunitats d’una certa entitat, paral.lelament als serveis.

–¿Té constància d’algun projecte que estigui en fase de gestació en aquests sentit?
–Actualment, no en tinc constància de cap. Però el que sí que em consta és que el Govern andorrà ha promogut que el Principat s’inclogui en diversos actors d’inversió en l’àmbit europeu, no només focalitzant aquesta voluntat de captar la inversió estrangera a Catalunya i Espanya.

–És a dir, que el Principat ja està a l’agenda de futurs inversors en aquest territori…
–Efectivament. Andorra, des de que va iniciar aquests canvis, forma part de la llista de països que es tenen en compte per a analitzar les oportunitats d’inversió, això sense cap mena de dubte. I cal remarcar que aquest escenari no s’ha produït fins fa molt poc. És evident que els actors internacionals estan a l’aguait per percebre i intentar aprofitar aquestes oportunitats.