Avui fa exactament un any que el país restava pendent de la cimera del G-20 que se celebrava a Londres per saber si el Principat es mantenia a la llista negra dels paradisos fiscals.
Els grans mandataris mundials van situar el país en una llista de països no homologats amb els estàndards fiscals internacionals, vam passar del negre al gris.
D’ençà d’aquesta data han transcorregut 365 dies que a alguns els han passat volant i a d’altres se’ls ha fet una eternitat. Sigui com sigui, el que ha succeït el darrer any ha estat indiscutiblement cabdal per al futur del país. Avui, la imatge internacional d’Andorra és només l’ombra del que era el 3 d’abril del 2009. S’ha passat de la grisor de l’opacitat a la claror de la transparència. Fa un any el Principat era a l’ull de l’huracà i va ser assetjat per les amenaces, tant per part francesa com espanyola. Des del país veí del sud les previsions semblaven més laxes -tot i que es va parlar amb força d’un possible indult al capital repatriat dels paradisos fiscals, amb les conseqüències que això hauria tingut-, però en el silenci d’Espanya s’albirava una evident calma tensa. La feina bruta, per dir-ho col·loquialment, s’exercia des de França, amb amenaça d’abdicació inclosa per part del copríncep. Aquestes són qüestions que avui hem de recordar, no només per ser conscients del que no pot tornar a succeir, sinó també per donar més valor a l’enorme feina que ha fet el país. Una tasca que, si bé és mèrit de tots els grups polítics, per ser justos cal remarcar que ha estat possible gràcies al lideratge del Govern socialdemòcrata i el seu cap visible, Jaume Bartumeu. Andorra ja no figura ni a la llista grisa de l’OCDE ni a la llista de paradisos francesa, i a més, tan bon punt entri en vigor l’acord amb Espanya, l’1 de gener del 2011, també serà esborrada de la particular llista ibèrica, que és la que realment fa més mal al Principat. Ja no estem etiquetats en el capítol de les males pràctiques, sinó que ara som considerats una jurisdicció que coopera, amb tot el que això implica.
Tot aquest camí cap a la transparència s’ha d’anar consolidant de mica en mica amb el vistiplau per part del Consell General dels acords d’intercanvi d’informacions fiscals, la rúbrica d’acords per evitar la doble imposició, així com la reforma del model fiscal. No obstant això, i desgraciadament, n’hi ha alguns com ara ApC que semblen entestats en anar posant obstacles al camí. Ara opten per la via de l’esmena a la totalitat als convenis d’intercanvi d’informació al·legant una suposada retroactivitat. ¿I què vindrà després? Amb tot, creiem que avui és un dia qua hauria de ser de celebracions per tot el que s’ha aconseguit durant el darrer any.
