Ahir es va complir un any des de la mediàtica i transcendental cimera del G-20 de Londres que va impulsar les jurisdiccions no cooperants segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a recórrer un camí de fons per tal de sortir de les llistes que setmanes després s’haurien d’elaborar.
I Andorra va celebrar aquest aniversari, precisament, fora de la llista de paradisos fiscals, després que durant els últims mesos s’hagin signat fins a 17 convenis d’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Anecdòticament, i tal com va fer broma fa pocs dies el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en un acte que va protagonitzar a la Borsa de Barcelona davant els inversors catalans, “estem al primer lloc de la llista”, això sí, per pura regla alfabètica.
Al G-20 d’ara fa un any, el popular Summit londinenc al qual va assistir des del president nord americà, Barack Obama, fins als dirigents dels països veïns del nord i sud, Nicolas Sarkozy i José Luís Rodríguez Zapatero, respectivament, els líders polítics van acordar posar fi al secret bancari. El britànic Gordon Brown va esgrimir la ja famosa frase de “l’era del secret bancari ja ha acabat”. Així ha estat per a la majoria de jurisdiccions, tot i que, tal com ha fet Andorra, les salvaguardes a aquesta garantia són evidents i continuen tret dels casos en què s’investigui per la via judicial. És a dir, igual que succeïa fins ara. El que sí ha canviat considerablement en aquest any ha estat la imatge projectada pel Principat, que se situa en la llista de “jurisdiccions que han implementat substancialment” els estàndards internacionals en matèria de transparència.
Ara fa un any, Andorra compartia espai amb un total de 35 països que s’havien compromès al compliment dels esmentats estàndards però que “encara no els havien implimentat substancialment”, juntament amb vuit centres financers més. A aquesta categoria, a data d’avui únicament figuren 12 estats i uns altres cinc centres financers. A més dels quatre països que hi havia a la llista de països que ni tan sols havien agafat el compromís públic d’adequar-se a les noves regles de joc, tal com Andorra va fer mitjançant la Declaració de París impulsada els últims mesos del Govern d’Albert Pintat.
Països com ara les Bahames, Gibraltar, Liechtenstein, Mònaco, San Marino o les Illes Verges Britàniques han donat el salt de l’anomenada llista grisa a la classificació de bones companyies, però l’OCDE ja va deixar clar fa unes setmanes que aquesta hiperactivitat d’acords, que, en moltes ocasions, van ser signats per països que volien sortir de la llista fos com fos, obliga l’organització a adoptar nous mecanismes de control. És en aquest sentit on els acords anomenats “de qualitat” signats per Andorra amb països com ara Espanya, França o Portugal hauran de representar el seu pes sobre els signats amb Àustria, Bèlgica, Holanda, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, l’Argentina, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Revisió l’any vinent // Concretament, la setantena de països que l’OCDE incloïa aquesta setmana a la llista de la qual, per exemple, el Panamà o les Illes Marshall encara no han aconseguit sortir -les dues jurisdiccions sols han signat un acord- seran a partir d’ara revisats per l’organització. El torn d’Andorra arribarà en una tercera tongada d’anàlisis, la que es realitzarà durant el primer semestre de l’any vinent. D’aquí a un any, la llista de l’OCDE no tindrà validesa, ja que la pràctica totalitat de països estaran ben classificats i el Principat haurà validat al Consell els 17 acords fins ara signats.
Dotze mesos que han canviat el Principat
Des que ara fa un any el G-20 materialitzés les seves amenaces en una cimera en què va prosperar la idea d’elaborar una llista de paradisos fiscals, Andorra ha fet un camí de fons que poca gent hauria imaginat en anys anteriors. Seguint el corrent d’aquest gran riu internacional que va situar les jurisdiccions “no cooperants” -segons l’OCDE- com unes de les principals culpables de la crisi internacional, sovint -sense fer distincions entre els països que, tal com se sap, mouen diferents sumes de capital- Andorra va ser a l’ull de l’huracà i va ser assetjada per les amenaces, tant per part francesa com espanyola.
Si bé el copríncep i president francès, Nicolas Sarkozy, va amenaçar amb abdicar si el Principat no es posava les piles, des d’Espanya les previsions no eren més laxes i fins i tot es va parlar amb força d’un possible indult al capital repatriat dels paradisos fiscals, cosa que hauria tingut un efecte significatiu, tal com ha succeït a Itàlia, que ha desenvolupat aquesta acció. Tot i això, ni l’abdicació ni l’indult van prosperar.
A més, i en virtut dels acords signats amb els veïns, Andorra ja no figura a la llista de paradisos francesa, i tan bon punt entri en vigor l’acord amb Espanya, l’1 de gener del 20111, també serà esborrada de la particular llista ibèrica, la que ara per ara més castiga el Principat. Han estat 12 mesos en què no només s’ha sortit de la llista de males companyies, sinó que també s’han assentat bases per al futur.
