El ministre afronta una legislatura atípica: amb crisi, sense pressupost i amb importants reformes legislatives pendents a tràmit.

Quines dificultats comporta no tenir pressupost?

Sense crèdit per a les inversions noves, la tasca administrativa complementària és important. El que s’ha prioritzat en els primers crèdits extraordinaris que el Govern ja ha aprovat són les mesures de caràcter social, i les derivades de la Llei de la CASS. També les pensions de solidaritat i altres compromisos, com les despeses electorals o la inversió del Consell General. Jo crec que unes quantes sessions del consell de ministres seran per a això, perquè hi ha molts compromisos als quals hem de fer front. És molta feina administrativa, però seguim pensant que era un bon projecte i provarem de tirar-lo endavant.

Quines són les causes que no s’hagi aconseguit el suport parlamentari suficient?

No hem assistit al debat pel pressupost. S’ha evitat parlar al màxim de sanitat, d’educació, de cultura… Hem assistit a un debat que estava per sobre. O per sota, segons com es vulgui tractar. En lloc de debatre què calia reforçar, s’ha parlat de cartes, de trobades, de reunions… Hem assistit a una disputa de política general, poc centrada en el pressupost, tot i que el Govern sí que el va defensar al Consell. Les respostes sempre anaven per altres qüestions.

Per què pot haver passat això?

Suposo que per interessos a curt termini, puntuals o fins i tot personals, que han passat per davant de l’interès general. I ara no tenim crèdit durant un any 2010 que serà excepcional. Però ara ja començarem a preparar el pressupost de l’any 2011 durant el mes d’abril, amb més perspectiva i més temps. La possibilitat de separar-nos del pressupost anterior era limitada.

Un dels retrets que li han fet és que el del 2010 era massa similar a l’anterior.

Una part d’aquesta crítica és certa. Hi havia moltes partides plurianuals que no podíem tocar. En altres àmbits, no hi havia temps de fer modificacions i hem hagut de mantenir una certa continuïtat. Però cal tenir en compte que hi havia novetats, com mesures per reactivar l’economia. En citaré dues. En primer lloc, s’incrementa en un 70 per cent la dotació per a Salut, Benestar i Treball. I en segon lloc, hi havia un projecte de dinamització econòmica d’1,6 milions i un augment del 40 per cent en nova inversió. El 2011 serà molt més el nostre projecte. El del 2010 tenia una herència i un calendari massa just.

El 2011 hi haurà consens?

El més normal en totes les democràcies és que el consens es faci al Consell a partir del text preparat pel Govern, i els grups formulin esmenes. En tot cas, és públic i conegut que amb el grup parlamentari d’ApC hi va haver intents de parlar del pressupost i de poder crear un marc de treball previ. No van fructificar, però el fet de poder fer esmenes és molt important.

Però via esmena no és possible modificar certs aspectes…

No, però cal veure per exemple que el grup reformista va fer un ampli paquet d’esmenes. Moltes es van aprovar en comissió i algunes també al Consell.

Alguns sectors empresarials reclamen mesures de reactivació amb urgència. Quines podria impulsar el Govern?

Bé, crec que n’hi ha hagut algunes ja de gran abast. Entre elles el pla de suport financer a la creació de noves activitats. La dotació és molt important, de 12,5 milions, i aborda un dels problemes greus dels negocis: la falta de finançament. N’hi ha una altra aprovada ja pel Consell: la reducció del cànon sobre electricitat i telèfon. També estem facilitant els tràmits, i hem presentat un pla d’objectius molt ambiciós en l’àmbit del turisme i el comerç, que supera els 12 milions. També volem acabar l’observatori, per tenir dades fiables. Cal recordar que mai no s’havien pres mesures així a Andorra, d’aquesta transcendència.

Però se’n faran més?

El cap de Govern ens va lliurar una carta quan vam assumir les nostres responsabilitats, que està publicada al BOPA i que insta a mirar de parlar el menys possible de futur i de propostes fins que no estiguin sobre un document i ben treballades. El que sí que puc dir és que quan hi hagi les conclusions de les taules de desenvolupament, durant l’abril, hi haurà noves mesures, i no només en l’àmbit econòmic.

El cap de Govern va anunciar que no hi havia “ni un euro a la caixa”. La situació és més crítica del que pensaven?

En aquest ministeri m’he trobat una situació una mica pitjor del que esperava, tot i que ja ho havíem denunciat. La situació és complexa. Ha de tenir viabilitat i sortida a partir del 2012 o 2013. Però hem de treballar a llarg termini, perquè altres governs no es trobin un deute tan gran, que hem hagut de renegociar en sis mesos. Un dels elements essencials serà el marc fiscal, que dinamitzarà l’activitat econòmica.

I en la reforma tributària, sembla que hi haurà consens? Què opina de les propostes de CR?

Seré molt prudent perquè encara no he llegit les esmenes, però sé que el nostre projecte fiscal és sòlid i ha passat l’examen dels actors econòmics del país amb una nota bona. És una eina essencial, i estic d’acord que ha de ser fàcil d’aplicar. Però ha de servir per establir els convenis per evitar la doble imposició. Pel que fa al tema de l’aplicació gradual, no ho comparteixo. No ho podem compartir de cap de les maneres, veient la situació, ja que la sortida que volem donar a les empreses es retardaria. Això portaria pel mal camí, i s’adiu amb la manera de fer liberal.

L’altra condició de CR és que es faci conjuntament amb la reforma de l’IVA.

Això sí que ho comparteixo, és d’una lògica estricta. Hi ha d’haver una feina reglamentària, un diàleg actiu amb la Cambra i les empreses… Un bon escenari és que el conjunt de les reformes tributàries s’apliquin el gener del 2012. Abans serà difícil. Hi haurà molta feina a fer. Calculo que abans que acabi el mes d’abril podrem aprovar ja un projecte de llei i entrar-lo a tràmit.

Quin serà el tipus impositiu?

Estarà al voltant del 5 per cent i hi haurà un tipus reduït de l’1 per cent. La xifra exacta s’ha d’acabar d’afinar treballant conjuntament amb la Cambra.

Li preocupa que les empreses no presentin els comptes?

Sí, però en aquest aspecte hem fet el que havíem de fer. Andorra no podia seguir treballant amb estimacions, i la modernització de la comptabilitat era una obligació, per tenir una basa a l’hora de prendre decisions. La llei no tenia un règim sancionador, i algunes veus han animat de manera irresponsable que els comptes no es presentin. Però les modificacions que vam entrar a tràmit inclouen sancions. No hi ha voluntat recaptatòria, sinó que el pla comptable és el millor per a l’empresari i el conjunt de l’economia.

Què li sembla la reforma ministerial que s’ha fet?

La meva agenda estava un pèl carregada, cosa que m’ha obligat a treballar moltíssimes hores i també pràcticament tots els caps de setmana. La voluntat del cap de Govern era incorporar altres ministres procedents d’altres forces, i des del principi ja teníem clar que això seria temporal. Ja mirem de treballar al 140 per cent, i ho fem amb molt de gust, però he de reconèixer que la factura personal és important.

Ara s’encarregarà d’Habitatge. Li treuen feina per una banda i li’n posen per una altra?

No. Agafo amb molta il·lusió la gestió d’un departament en el qual ja vaig treballar, i vaig fer propostes en el si del partit. És un àmbit per desplegar importants polítiques que combinin la qüestió social i la qüestió econòmica. Pel que fa al company Claude Benet, que assumirà algunes de les funcions que jo assumia, estic convençut que ho farà molt bé.