Assegura que el sector sanitari esdevindrà potència econòmica i aposta pel seu desenvolupament. Però no oblida les petites coses del dia a dia al camp de la salut i el treball quotidià, que, sumats, permeten assolir la qualitat òptima de l’assistència sanitària. Amb la finalitat de millorar en les dues idees, potenciar l’economia i treballar en la millora de la sanitat, visita el Principat per tancar acords i avançar en la cooperació.
–¿En quins àmbits heu avançat durant les trobades amb la ministra Rodríguez?
–Hem analitzat el treball fet des del juliol, la darrera trobada. En radiologia, per exemple, hem avançat molt. Andorra està dins el programa de digitalització de les imatges, junt amb l’Alt Urgell. Ara s’hi ha afegit l’Hospital d’Oliana i l’Hospital Clínic de Barcelona. Ens passem totes les imatges, tenim un equip de radiòlegs a la Seu d’Urgell amb un horari concret, i la resta d’imatges s’analitzen a l’Hospital de Meritxell. Totes les que generen dubtes o requereixen d’una segona lectura, com per exemple en temes de càncer de mama, en el qual hi estem treballant molt directament, es transmeten a altres radiòlegs implicats en aquest triangle: Andorra, Barcelona i Pirineu. El tema de la imatge mèdica el tenim, per tant, ben estructurat.
–¿Quins altres aspectes també entren dins d’aquest intercanvi informatiu?
–La salut mental, per exemple. Quan els pacients de l’Alt Urgell es descompensen continuen venint a Andorra, com també els pacients amb diàlisi. Som conscients que d’aquí a vuit o deu anys ens haurem de plantejar la possibilitat de crear un nou hospital a la Seu d’Urgell, però també sabem que per proximitat amb Andorra els serveis actuals estan coberts.
–¿I pel que fa a la millora del servei d’emergències?
–Es tracta d’un projecte importantíssim, sobre el qual hem parlat durant la trobada amb la ministra. Des de fa sis mesos que un equip especialitzat està treballant amb el Govern francès. Estem parlant de la connexió des de la Vall d’Aran fins a França, incloent-hi evidentment Andorra. Volem fer un gran projecte transfronterer del Pirineu català, andorrà i francès. S’estan produint reunions a tres bandes i confio que en els propers mesos es podrà començar a concretar. En tot cas, no s’allargarà més enllà del 2010. Estem buscant donar el millor servei d’urgències coordinat entre tota la zona, independentment dels límits fronterers. També ha de servir per actuar en situacions de gran catàstrofe, accidents múltiples de circulació i situacions de necessitat entre països.
–¿Aquest acord permetrà que els casos greus aquí no hagin de ser traslladats en helicòpter fins a Barcelona?
–Això és un tema que haurà de decidir el Govern d’aquí. Però cal tenir en compte que recentment el Ministeri de Salut andorrà ha adquirit un helicòpter medicalitzat que s’haurà d’utilitzar i tenir nou actors. Aquests helicòpters, així com les ambulàncies medicalitzades, ofereixen un gran servei i poden calcular millor el temps que requereixen de cura i d’hospitalització del pacient. Continuarem amb les col.laboracions que tenim, via terrestre i via aèria, i també amb França. A Catalunya tenim una única central d’emergències i decidim la ubicació en funció de la proximitat, la gravetat i la disponibilitat aèria, perquè no sempre els horaris o les condicions meteorològiques permeten que s’enlairi l’helicòpter. Però puc assegurar que seguirem treballant en la millora d’aquest servei d’emergències, en protocol.loritzar-lo millor des de les tres administracions.
–¿S’ha decidit en què s’especialitzarà el nou hospital de Puigcerdà?
–Serà un hospital comunitari, per a tota la Cerdanya, i per aquest motiu s’està tematitzant en la medicina de l’esport i la medicina de la muntanya. Hem posat en marxa un postgrau en aquest sentit i tenim un professor especialitzat en aquesta matèria de la Universitat de Girona en aquest nou hospital. La finalitat és convertir-lo en un referent en medicina i rescats de muntanya. Aquesta seria una especialització, l’altra serà la traumatologia de pistes o d’accidents de neu, així com en el vessant de prevenció d’accidents. Volem potenciar la capacitat dels professionals que hi treballin per atendre els pacients, però també la seva capacitat per formar.
–¿Ha tractat amb la ministra la problemàtica de les donacions d’òrgans, que obliga els donants a baixar a Espanya?
–Hi estem treballant. Ens hem compromès a arribar a un acord, de la mateixa manera que ja hem resolt el tema de les donacions del cordó umbilical. Hauria d’implicar tot l’Estat espanyol per poder resoldre les donacions i que no hi hagi problemes a l’hora de creuar la frontera. És el proper pas, perquè el tema dels òrgans és un tema que es tractarà dins el conveni de cooperació que acabem d’elaborar.
–¿Com valora la situació dels transfronterers en àmbit mèdic?
–M’he reunit amb ells, també amb l’alcalde de la Seu, i hi estem treballant conjuntament. De fet, dimecres vinent al Parlament de Catalunya es modificarà la Llei d’universalització del sistema sanitari. És pràcticament universal però aquesta normativa deixa fora algunes institucions liberals, ordres religioses i també els transfronterers. Amb les modificacions de dimecres es resoldrà el tema de l’accés a l’assistència sanitària espanyola i catalana a les persones que treballen a Andorra i viuen a l’Alt Urgell. Es donava el cas que els portuguesos en la mateixa situació ho tenien resolt per la targeta sanitària europea, una contradicció que s’havia de resoldre, i a curt termini. Introduirem la llei amb caràcter d’urgència; ja té l’acord de tots els grups parlamentaris. Haurem tancat un tema que havíem de resoldre, reconec que existia una certa fragilitat jurídica.
–Per tant, ¿a partir de dimecres els transfronteres podran ser atesos a qualsevol centre públic?
–Totalment, i a tot l’Estat espanyol. Perquè tenim un pacte existent amb l’Estat que tracta una llei d’universalització del sistema sanitari espanyol.
–¿Podria fer una valoració del funcionament del sistema sanitari andorrà?
–Crec que és bo, i més tenint en compte que cooperem constantment. És molt important ser conscient dels límits, i que s’ha d’actuar en funció de la massa de població. És indispensable i s’ha de fer un esforç pràctic per efectuar la cartera de serveis més necessària. S’ha de fer allò que es pot fer des de la proximitat i treballar des de la cooperació en el que no es pot fer. Com el tema de l’al.lergòleg, si Andorra no en té, caldrà portar-lo des d’aquí. I considero que tot aquest impuls que està fent el Principat, també amb aquest nou protocol, és el correcte. Està treballant bé en aquest sentit, tal com demostra també l’inici de les acreditacions dels centres mèdics.
