El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar ahir a la tarda les principals conclusions extretes de la primera enquesta d’opinió política del Principat, duta a terme per iniciativa pròpia, tal com va assenyalar el director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Jordi Guillamet, i que revela, entre altres dades significatives, que el PS seria el principal beneficiat si avui mateix se celebressin eleccions generals.
Concretament, el 24,2% dels andorrans votarien el PS a la llista nacional, mentre que el 10,2% ho faria a CR, doblat pels socialdemòcrates, mentre que ApC seria el tercer en discòrdia, amb el 2,8% dels vots. Tot i això, la traducció que això tindria a la Casa de la Vall és una incògnita, ja que un elevat 24% va manifestar que encara no té decidit a qui votarà i fins al 32,2% dels andorrans consultats va respondre “no sap/no contesta”.
Tots els partits experimenten una davallada en la intenció de vot respecte al seu sufragi a les eleccions del 26-A. A la resposta “a quin partit va votar”, el 29,8% va contestar el PS, mentre que el 14,3% ho va fer a CR i el 4,3%, a ApC. Comparant aquests resultats amb la intenció de vot, el PS seria qui, proporcionalment, menys pes hauria perdut, unes xifres que s’evidencien encara més en l’anàlisi de qui és el culpable de l’actual situació de bloqueig, en què ApC és per als andorrans el principal perjudicat. Des del CRES es va indicar com, en ser el primer estudi realitzat amb tanta profunditat, no hi ha dades que permetin analitzar cap on anirà el “vot ocult”, amb la qual cosa la constatació més bàsica és que tots tres partits al Parlament en serien perjudicats, tot i que en diferent proporcions.
Significatives són també les dades que assenyalen com el 3,8% dels andorrans votaria a dia d’avui en blanc, mentre que sorprèn la xifra que únicament l’1% no votaria, tot i que la mostra d’andorrans de 400 persones d’entre les 800 consultades pel CRES –respectant la proporcionalitat per parròquies– explica la diferència amb el 2,1% que va reconèixer votar en blanc i la no-participació que s’amaga dins el 47,2% que contesta “no sap/no contesta” a la pregunta “A quin partit va votar?”. Els Verds obtindrien l’1,1% dels vots, també sense comptar amb l’important grup que no confessa per qui es decantarà, i un anecdòtic 0,2% donaria suport a UNP.
INTENCIÓ DE VOT PARROQUIAL
Pel que fa a la llista parroquial, el 22,1% es decantaria avui en unes eleccions de caire general pel PS, seguit de llarg per CR, amb el 9,6%, i d’ApC, amb l’1,8%. Els Verds escurçarien aquí distàncies, amb l’1,3% d’intenció de vot, mentre que UNP obtindria l’1,2% dels suports parroquials. A la categoria “Altres”, en què figurarien independents o grups parroquials, donarien suport el 4,3% dels andorrans, mentre que el2,8% votaria en blanc. En aquest cas, és igualment significatiu l’alt percentatge de gent que encara no s’hauria decidit, el 24,3%, i aquells que no ho saben o no contesten, el 31,3%. Les opcions les tanca aquell 1% que diu que no votarà.
BARTUMEU, CONEGUT I VALORAT
Analitzant la valoració dels tres principals líders polítics, l’enquesta situa el cap de Govern i líder del PS, Jaume Bartumeu, com a únic que aprova per als andorrans, amb un 6 i el 97,8% de grau de coneixement, qualificació idèntica a la rebuda a l’enquesta que es va fer cap al febrer de l’any passat a encàrrec del Govern d’Albert Pintat. Mentrestant, Joan Gabriel, que fa un any era valorat amb un aprovat del 5,6, ara obté un 5,07, amb un grau de popularitat del 80,1%, inferior al del líder del PS. El president del grup d’ApC, Eusebi Nomen, és el pitjor valorat per als andorrans, amb un 3,2 i el 77,9% de popularitat, mentre que al febrer de l’any passat fregava l’aprovat amb un 4,9.
Entre els no andorrans, les xifres no s’allunyen d’aquestes notes, tot i que el percentatge de coneixement de Bartumeu baixa fins al 88,5%, el de Joan Gabriel fins al 48,1% i el de Nomen fins al 36,9%. De fet, a les preguntes inicials del CRES, es constata com entre els no andorrans el percentatge de desconeixement en general dels partits actors de la política andorrana supera el 80%, mentre que entre els andorrans només el 48% no sap definir a grans trets l’arc parlamentari.
