Si n’hi havia que tenien dubtes, aquesta setmana ha quedat més que clara la impossibilitat d’entesa entre els grups polítics que formen l’actual arc parlamentari.

Des que es va iniciar aquesta legislatura, hem viscut dos capítols de negociacions d’un serial amb un final pèssim per al país per l’escenari d’incertesa que s’obre un cop s’ha corroborat que no es rubricarà cap mena de pacte d’Estat. Tots són responsables d’aquest desenllaç, si bé hi ha hagut més desencerts dels uns que no pas dels altres. No entenem, per exemple, com el líder de Coalició Reformista, Joan Gabriel, s’ha presentat a les taules de negociació amb discursos canviants i amb propostes que no estaven ni consensuades a dins de casa. Una negociació difícilment pot tenir èxit si una de les parts no té clar què pretén defensar. Potser forma part de l’estratègia, però el país no està per continuar perdent al temps a la voluntat dels interessos d’uns quants. Ens hi estem jugant massa, tot i que sembla que encara n’hi ha que no en són conscients. Els socialdemòcrates han obert portes per intentar fer fructificar el pacte i com a resposta només han rebut condicions inacceptables, com ara que es posés per escrit el dia, la data i la hora d’unes eleccions anticipades. Entenem que si algú havia de posar condicions per arribar a un acord eren els que van guanyar les eleccions, i no a la inversa.

Amb tot, això ja és aigua passada i ara toca mirar el futur perquè el passat ja el jutjaran les urnes. Comença una nova etapa que desconeixem el temps que durarà, però que es caracteritzarà per un avançar sense mirar el retrovisor d’un hipotètic pacte. És a dir, cadascú haurà de fer el seu camí i assumir certs rols que en l’actualitat encara no han quedat clars. En aquest sentit, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar ahir que l’Executiu focalitzarà la seva tasca en intentar desplegar la reforma tributària, la reactivació econòmica del Principat i el rellançament de les relacions amb Europa, a més de continuar en el pas ferm en matèria de transparència fiscal que ens ha de possibilitar sortir ben aviat de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE. Ara caldrà veure si els socialdemòcrates tindran la capacitat de fer passar les propostes en aquest sentit al Consell General. Amb l’explicat, el panorama no és gaire optimista. Si ja s’ha dit que es votarà en contra del projecte de llei del Pressupost, la lògica diu que difícilment tiraran endavant per exemple els textos legislatius lligats amb la reforma tributària. També està per veure la capacitat de maniobra que permetrà governar un any amb dotzenes parts. En conclusió, s’estrena el tercer capítol d’un serial que firmaria el mateix Hitchcock.