Algunes coses estan canviant, malgrat que no es puguin apreciar, pel simple fet que mediàticament es parla molt de política i economia i molt poc de cultura. Malgrat tot, les coses canvien i ho demostra la darrera festa del premi Ramon Llull de novel.la.

Es va prescindir de la fastuositat social d’altres vegades –amb un sopar de gala farcit de públic selecte i proliferació de collars– i es va fer un acte cultural. La idea és bona i a partir d’aquest fet es poden obrir nous camins per a moltes altres manifestacions. Com a prova va estar bé, però resulta obvi que es pot millorar molt. D’això es tracta si mirem cap a l’endemà.

El Principat no va desmerèixer amb la nova orientació i sí que en canvi va saber mostrar allò que tenim i que importa, que són les activitats i manifestacions artístiques, deixant de costat els actes socials en què sempre es troba el mateix públic i que es fa a tot el món sense cap altra originalitat que no sigui la desfilada de fals glamur. Ja tenim un nou guanyador del premi Llull, que, a més –tal com acostuma a passar amb altres escriptors que es troben en l’òrbita de les editorials catalanes– té molt a veure amb Andorra, ja que ha aconseguit altres guardons importants.

En el seu moment parlarem de l’obra premiada. No m’agrada avançar opinions sense conèixer-ne el contingut literari. També ho podríem fer, a la vista dels resultats amb el muntatge escènic que es va realitzar. Però això és una anècdota. Avui el que penso i importa és que amb menys diners hem fet igual o més gresca cultural.

O sigui que les coses no són lineals, sinó variables, cosa que ens porta a intentar canviar moltes coses, simplement perquè les anteriors estaven obsoletes o eren molts cares. ¿Oi que diuen que amb la crisi la imaginació es fa treballar molt més? La idea s’hauria de copiar en altres àmbits, en els quals el soroll és gran i el fruit, més aviat escàs.