Tenint en compte l’evolució de l’escenari polític, és ben segur que ja s’estan produint moviments d’aquells sectors en diferents àmbits que ja porten temps avivant el desànim i abanderant l’argument de la desestabilitat per desallotjar els socialdemòcrates de l’Executiu.
Possiblement, la proposta llançada pel líder de l’oposició, Joan Gabriel, ha descol.locat molts, partidaris de l’assetjament permanent com a camí que porti a unes eleccions, com més avançades millor.
Qui pensi que la situació ha donat un gir peca d’innocent. Precisament serà ara quan les posicions més extremes buscaran qualsevol excusa per forçar un plantejament reformista de la tàctica de la paràlisi institucional. És cert que Coalició Reformista no es pot convertir en un aliat dels dirigents del PS i que el seu lloc a l’oposició és el que ha estat encomanat pels votants a les urnes, però la darrera proposta de Gabriel, descartat el pacte d’Estat i el Govern d’unitat, suposa una maniobra intel.ligent que situa CR en el paper d’una oposició responsable en els temes que sí que són d’Estat, combinat amb la seva responsabilitat a l’oposició, sense concessions però amb la consciència que ara cal la reforma fiscal i econòmica que doni un respir als empresaris i treballadors.
El trajecte, amb eleccions o no a l’horitzó, no serà gens fàcil. En aquest nou escenari, que ja apareix com a l’única alternativa, s’haurà de tenir molt en compte els gestos que es facin per evitar nodrir d’arguments aquells que militen en les files del trencament d’aquest encara embrionari acord, que ha de ser ratificat pels dos partits, tenint en compte que ApC s’ha autodescartat d’aquest nexe d’entesa auspiciat pel sentit d’Estat.
Com que la política dóna excessiu joc als gestos i a les paraules de cara a la galeria, aquests hauran d’estar marcats per una major cintura i ductilitat, evitant el tactisme i donant sentit al repte d’executar aquestes reformes ineludibles. Si bé CR haurà de demostrar aquest sentit d’Estat i evitar l’estratègia que tot s’hi val per combatre el partit en el Govern, a l’Executiu caldrà demanar-li que faciliti les coses per dificultar als partidaris que la maniobra de Gabriel fracassi.
És ben segur que al llarg d’aquest any es produiran crisis i disputes entre els dos grans partits, però està en joc el compromís que s’adquirirà davant els ciutadans que la legislatura no acabarà, almenys, sense dues grans actuacions, com són la reforma tributària, que ha de consolidar un marc fiscal harmonitzat amb els països de l’OCDE que permeti la signatura dels convenis de doble imposició, i l’activació de mesures de reactivació econòmica que ajudin a superar la crisi.
