L’assistència lletrada davant de la policia des del moment de la detenció està una mica més a prop. El cap de Govern es va reunir ahir a la tarda amb els membres de la junta directiva del Col·legi d’Advocats per tractar, entre d’altres, aquesta vella reivindicació del col·lectiu.

I segons va exposar el reelegit degà dels lletrats, Jean Michel Rascagneres, la intenció és que aquest any ja s’apliquin els canvis. “Hem percebut la voluntat del cap de Govern per fer-ho; diria que es farà en aquest termini. A més, tenim l’espasa d’Estrasburg que pot caure en qualsevol moment”, va exposar el degà.

En aquest sentit, va recordar que el Tribunal Europeu dels Drets Humans ja ha resolt recentment que no garantir l’assessorament d’un advocat al detingut des del primer moment vulnera el seu dret a la defensa. Rascagneres també va posar en relleu que a França (un altre país que com Andorra i Bèlgica no tenen actualment la figura) s’han començat a anul·lar procediments en causes penals sobre la base de les sentències d’Estrasburg. “Podem pensar que els tribunals andorrans poden arribar a la mateixa conclusió”, va afegir-hi.

Amb tot, el cap de Govern abans de prendre cap decisió vol parlar amb els actors implicats (la policia i agents de la justícia). Els advocats, de la seva banda, ja s’han organitzat i asseguren que els torns de guàrdia es podrien començar a aplicar de seguida. “Per part nostra no hi ha cap problema a assegurar la guàrdia quan faci falta, sense obstaculitzar la feina de ningú”, va manifestar. Per tant, en espera que arribi la modificació legislativa pertinent que garanteixi l’assistència al detingut des del primer moment –i arribar a un consens entre acusació i defensa–, els advocats consideren que la millor opció seria aplicar mesures provisionals.

LA CLAU: TRIAR QUIN MODEL

El quid de la qüestió serà, però, escollir quin model d’assistència aplicarà Andorra. Una opció –la que utilitza Espanya– passaria perquè l’advocat, després de la detenció, pugui accedir al dossier i estar present a l’entrevista amb el seu client. Per l’altra via, en canvi, el detingut té dret a entrevistar- se prèviament amb el seu lletrat i pactar una declaració abans de la intervenció policíaca. Això, segons la policia, fa inútil l’interrogatori, per la qual cosa –tal com expliquen fonts properes al cos d’ordre– des de l’edifici administratiu de l’Obac lluitaran al màxim per intentar que s’apliqui el model espanyol.

LA CARRERA JUDICIAL

En el decurs d’aquest any també hi hauria la voluntat d’elaborar una llei de la carrera judicial que, entre d’altres, establiria l’obligatorietat als llicenciats en dret d’especialitzar-se en qüestions andorranes. “Seria una formació teòrica i pràctica per conèixer les institucions, perquè molta gent es forma a fora”, va ressaltar Rascagneres. El codi de procediment civil, en canvi i segons el degà, trigarà més temps perquè és “tècnicament difícil” d’elaborar.