El Govern va destinar més de dos milions d’euros per ajudes a l’habitatge. Concretament van ser 2.094.156 euros, dels quals en recuperarà 65.849, que corresponen a crèdits a l’emancipació i per accedir a un habitatge.
Així, l’Executiu va subvencionar 802 llars, va ajudar 9 joves a emancipar-se i va ajudar unes 18 famílies a canviar de pis.
Però van ser més les sol·licituds presentades que no pas les ajudes atorgades. Pel que fa a les subvencions a l’habitatge de lloguer, el Govern va rebre 1.070 peticions, de les quals 792 van ser favorables. En aquest apartat, l’Executiu hi va destinar 1.553.666 euros. A aquestes ajudes s’hi pot optar tot l’any si es donen determinades situacions –com defunció o baixa de llarga durada–, establertes en el reglament. Per aquests supòsits, l’Executiu va atorgar 10 subvencions més per un import de 14.281 euros.
Els ajuts a l’habitatge en forma de crèdits que atorga el Govern es classifiquen en dos tipus: uns van destinats als joves d’entre 18 i 30 anys perquè puguin accedir per primera vegada a un habitatge de lloguer i a què pot accedir tothom –si es compleixen els requisits–, que volen facilitar el pagament de la fiança i les despeses que genera la signatura d’un nou contracte. Dels primers se’n van atorgar 9 per un import total de 31.978 euros, cosa que fa una mitjana de 3.553 euros. Aquesta ajuda és un préstec sense interessos que pot ser de fins a 4.000 euros si el jove s’emancipa sol o de 2.800 euros si ho fa amb d’altres persones. El crèdit s’ha de tornar en un màxim de 30 mesos. S’ha d’afegir que aquesta convocatòria s’acaba al març d’enguany, quan es preveu que se n’obri una altra, i es pot demanar l’ajut al llarg de tota la convocatòria. Del segon tipus de crèdit se n’han concedit 18. El Govern ha prestat per aquest ajut 34.871 euros, cosa que fa que els crèdits hagin tingut un import mitjà de 1.937 euros. Per accedir a aquests ajuts, que es van crear per primer cop el 2009 i que poden arribar als 2.800 euros a tornar sense interessos en un termini màxim de 12 mesos, l’Executiu va rebre 36 sol·licituds, una de les quals es va retirar sense esperar la resposta i 17 no complien els requisits exigits. Pel que fa al perfil dels beneficiaris d’aquest ajut, el 44% eren de nacionalitat andorrana, el 22%, portuguesos i el 17%, espanyols. La mitjana de les edats era de 33,5 anys, i 10 dels crèdits es van destinar a famílies monoparentals. El principal motiu per demanar aquest ajut va ser el canvi de pis per qüestions econòmiques (el 55% dels crèdits atorgats), seguit dels casos de separació (que van ser el 28%), segons les dades facilitades pel Govern.
Un tercer tipus d’ajut a l’habitatge el formen les exempcions de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i de l’impost sobre les plusvàlues. Pel primer, que representa un ajut en la compra del primer habitatge de residència habitual i permanent, durant el 2009 es van rebre 46 sol·licituds. Quatre es van retirar sense obtenir resposta i tres no complien els requisits establerts. Dues sol·licituds estan pendents de resoldre’s i la resta, 37, van obtenir una resposta favorable. Així, entre l’Executiu i els comuns –l’ITP és un impost compartit entre els dos nivells administratius–, s’han deixat d’ingressar 432.256 euros, xifra que representa un estalvi mitjà per expedient d’11.682 euros. En relació a l’exempció de l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries en la venda de l’habitatge de primera residència per a la inversió en un altre habitatge també de primera residència a Andorra, es van rebre quatre demandes, una de les quals es va retirar sense resolució i les altres tres van ser favorables. Aquestes tres exempcions han representat un estalvi global per als seus beneficiaris de 27.102 euros, cosa que representa un estalvi mitjà de 9.034 euros per sol·licitud.
