La Batllia decidirà sobre l’estatut funcionarial de Minoves i Mateu

Autor: iago andreu
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 17 de Gener de 2010

El cas sobre la condició de funcionaris dels exministres liberals d’Exteriors i Cultura, Meritxell Mateu i Juli Minoves, ha arribat a la Batllia. El Govern pretén que la Justícia declari la nul.litat de la decisió de l’Administració anterior, que reconeixia l’estatut i el rang funcionarial als dos destacats membres dels gabinets liberals d’Albert Pintat.

A final de setembre passat, l’actual Executiu del PS va fer saber als exministres la seva intenció de revisar la seva condició de funcionaris i els va donar un temps per a què poguessin formular oposició per la via interna. Transcorregut aquest termini, el Govern va remetre fa uns dies el cas a la Batllia, tirant endavant el que es coneix com a procediment de lesivitat, perquè la Justícia reconegui la nul.litat d’un acte de l’anterior administració. L’Executiu no creu que els dos exministres siguin funcionaris.

D’altra banda, el Govern actual tampoc no està d’acord en què l’exministra Mateu tingui un rang funcionarial de màxim nivell, ja que quan desenvolupava funcions diplomàtiques tenia un rang de nivell set i, arran de la decisió de l’Administració anterior de reconèixer el seu estatut funcionarial, aquest rang va augmentar fins al 12. Un cop efectuat el traspàs de poders entre l’Executiu anterior i l’actual, l’exministra Mateu es va integrar al Ministeri d’Ensenyament Superior, mentre que Minoves es troba des d’aleshores en règim d’excedència.

Ambdós exministres van entrar al cos diplomàtic mitjançant un contracte i és per això que l’actual Govern no els reconeix la condició de funcionari, som si es tractés d’un cas de càrrecs de confiança o d’ambaixadors polítics. De fet, l’anterior Govern va remetre al Consell General un projecte de llei del Cos Diplomàtic que assimilava als funcionaris aquelles persones que tinguessin una relació contractual amb l’Administració prèvia a l’aprovació de la Llei de la Funció Pública.

El projecte de llei, però, no va ser finalment aprovat i l’estatut dels aleshores ministres va quedar en suspens. El cas que va provocar més polèmica en aquell moment va ser el de Minoves, que va acabar renunciant al seu contracte i explicant que es reintegraria com a funcionari un cop cessés en la seva responsabilitat de ministre. El PS ja va anunciar aleshores que recorreria la condició funcionarial de Minoves, ja que aquesta condició li era atorgada per un contracte al qual ell va renunciar públicament.

pdf3.jpg