Avui ens és impossible no referir-nos a la signatura de l’acord d’intercanvi d’informació en matèria fiscal entre Andorra i Espanya que van rubricar ahir a Madrid el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i la vicepresidenta segona de l’Executiu espanyol i ministra d’Economia i Hisenda, Elena Salgado.
Sens dubte estem davant d’un conveni històric per l’escenari, pel moment en què es firma, pel seu contingut i, sobretot, per les positives conseqüències que implica quant a país. Potser ara mateix no som del tot conscients de la transcendència d’aquest acord, però sens dubte estem convençuts que el 14 de gener del 2010 serà una de les dates rellevants de la història del Principat. I és que quan el cap de Govern, Jaume Bartumeu, assegurava que aquest tractat seria molt beneficiós per a Andorra, de ben segur que en aquell moment devia estar pensant en l’as que tenia guardat a la màniga. I aquest no és altre que l’apartat 4 de l’article 12 de l’acord: “El Principat d’Andorra deixa de ser considerat com un dels territoris a què remet l’apartat 1 de la Disposició addicional primera de la Llei 36/2006 de mesures per a la prevenció del frau fiscal, del 29 de novembre del 2006, en la data en què aquest acord sigui efectiu”. És a dir, Andorra deixarà de ser considerat paradís fiscal per Espanya de forma automàtica quan aquest conveni entri en vigor i, per tant, no caldrà esperar a la firma d’un conveni entre ambdós països per evitar la doble imposició per treure’ns la llosa de l’etiquetatge fiscal. Aquest és sens dubte un gran pas endavant per al país en pro de la transparència i de la bona imatge i consideració a escala internacional. Sortir de la llista negra que més perjudica la bona imatge d’empresaris i professionals andorrans en les seves relacions econòmiques exteriors és un aspecte fonamental de la qual en depenia en bona part el futur del país. A més, en un termini màxim d’un mes, l’Executiu ja haurà arribat a la xifra de 12 convenis d’intercanvi d’informació que permetrà sortir de la llista dels països que estipula l’OCDE.
Si bé encara n’hi ha alguns que continuen buscant incomprensiblement les pessigolles sobre la suposada perillositat d’aquests acords amb qüestions com ara la garantia de la no retroactivitat –millor no perdre el temps amb els que no entenen que Andorra avança–, ara almenys ja no es pot utilitzar aquell poc fonamentat argument en el sentit que el Govern no estaria fent res. En només sis mesos el PS ha aconseguit el que d’altres no van assolir en anys i panys. ¿Es necessiten més proves?
