Ja immersos en el 2010, el ciutadà intueix que aquest serà també un any complicat, i és també l’hora de fer un ràpid balanç del 2009, l’exercici marcat per una crisi econòmica global que s’ha escampat per tots els països i que amenaça amb ser més llarga del que s’havia anunciat inicialment.
Per Andorra, el 2009 ha estat un any clau i farcit de canvis. És fa difícil enumerar-los per importància, però sens dubte que el de major impacte ha estat el compromís fiscal per sortir de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE i la signatura d’acords d’intercanvi fiscal a la carta, un assumpte que fa uns anys aixecava temors i recels i que a poc a poc s’ha anat introduint, d’una banda per la pressió internacional i de l’altra per un canvi de visió intern que ha facilitat el convenciment de que cal una homogeneïtzació a escala internacional que permeti a Andorra deixar enrere determinats clixés que ara per ara la comunitat internacional no està disposada a permetre, dins d’aquest nou corrent que la crisi ha moldejat contra l’opacitat financera.
El 2009 també ha estat diferent en clau interna, ja que va posar fi a l’hegemonia liberal i va deixar pas a un Govern socialdemòcrata que ara tasta el gust agre de governar sense una majoria clara al Consell General, enfrontat a gestos que mostren a vegades la diàfana sensació que determinats sectors veuen el 2010 com la data d’unes eleccions anticipades que desallotgi el PS de l’edifici administratiu central. Bartumeu, supervivent de mil batalles, s’enfronta ara a un futur incert després d’haver aconseguit portar el PS a una victòria legislativa després de més de 14 anys de mandats liberals. L’alternança és bona, però és millor acceptar els canvis. Dins d’aquest paquet de balanç, no és pot obviar la irrupció d’ApC a l’escenari polític, amb una manera de fer que no tothom ha pogut digerir, i amb la clau de la governabilitat, que va permetre la investidura i que ara fa servir des d’una situació més dura per no donar suport a un Pressupost tenyit inevitablement d’herència liberal. El 2009 no va portar més turistes ni visitants, ni més llocs de treball. Ans al contrari, els sectors econòmics més tradicionals han patit una sotragada que ja ha deixat ferida.
Els dos grans dominis s’estan reestructurant per afrontar unes pèrdues milionàries que han fet replantejar tota la gestió, mentre que el comerç continua sumit en la depressió i l’hoteleria nota els efectes dels descens de ls pernoctacions, i la construcció és manté en el silenci de la poca activitat. Però el 2010, amb tots els interrogants per descobrir, també pot ser l’any de les oportunitats i de forjar una transformació que enforteixi el país.
