Poc més de mig any després de la presa de possessió del Govern, la legislatura camina inexorablement cap al bloqueig pressupostari, però ni tan sols en això hi ha unitat: el debat de les esmenes a la totalitat del Pressupost que es va celebrar ahir a la Casa de la Vall va evidenciar la soledat de l’Executiu socialdemòcrata i la distància que separa els dos grups de l’oposició.
No hi va haver 14 a 14. Reformistes i ApC van defensar cadascú la seva esmena i el resultat va ser d’11 a 17 contra l’esmena de CR i de 3 a 25 contra l’esmena d’ApC.
De fet, hauria estat un contrasentit que els dos grups de l’oposició intercanviessin el seu suport a les respectives esmenes. D’una banda, no hauria servit per fer-les prosperar, ja que el PS en tenia prou amb els seus 14 consellers per tombar-les. De l’altra, ApC no podia donar suport a l’esmena de CR, ja que carrega sobre els reformistes –en bona mesura, hereus dels liberals– la responsabilitat de permetre l’aprovació d’un pressupost que des de la plataforma consideren que és massa similar als comptes del PLA. Per la mateixa raó, els reformistes no podien votar a favor d’una esmena a la totalitat –la d’ApC– que es fonamenta en la continuïtat de la dinàmica d’un partit del qual són hereus en part. És clar que l’herència dels liberals, ni que sigui només a benefici d’inventari, l’ha d’acceptar tothom, tal com es va encarregar de recordar el líder reformista, Joan Gabriel, el qual va citar els orígens liberals del número dos d’ApC, Josep Maria Bringué.
Res de nou sota el Sol quant a la soledat de l’Executiu: els reformistes només donaran suport als socialdemòcrates si participen de la gestió en el marc d’un Govern d’unitat; mentre que ApC va tornar a insistir en treballar, a uns mesos vista i amb el Pressupost prorrogat, en un “programa de govern”, un enigma d’aquesta cinquena legislatura que el PS encara no ha encertat a desxifrar. I així, entre acusacions mútues de bloqueig i apel.lacions al pacte, a la concertació i a la responsabilitat d’Estat, el Consell dels 28 va fer ahir un pas més cap al desacord total.
L’única novetat la va aportar el president del Grup ApC, Eusebi Nomen, que va garantir al Govern que la plataforma donarà suport a tots els crèdits extraordinaris necessaris per finançar inversions en polítiques socials. Aquesta és la garantia, segons Nomen, que la plataforma no busca el bloqueig ni la paràl.lisi de l’acció de Govern, tot i reafirmar-se en el no rotund als comptes de l’Executiu socialdemòcrata. Uns comptes que, segons el líder d’ApC, estan esbiaixats en 80 milions d’euros, tal com també ho estava l’últim Pressupost del PLA: Nomen va qualificar de poc realista el tipus d’interès fix del 4,5%, utilitzat per calcular el cost dels plurianuals a 40 anys. Segons el líder d’ApC, un tipus realista seria del 7%, cosa que encareix en 80 milions les inversions.
“MOMENT HISTÒRIC”
Va ser Gabriel qui va encetar el debat de totalitat recordant al PS que està en minoria al Consell i que ha d’acceptar les ofertes de pacte, la “legítima renúncia”, si no vol conduir la legislatura cap al bloqueig. “Concertin amb ApC o provoquin un veritable pacte d’Estat amb tots i per a tots. El compte enrere ja ha començat”, va concloure, adreçant-se al cap de Govern, el president del Grup Reformista.
Després que el ministre d’Economia i Finances defensés disciplinadament les virtuts del Pressupost i alertés dels problemes de no aprovar-lo, Jaume Bartumeu va prendre la paraula per respondre a les invectives de CR i ApC. “El temps és comptat per a tots, també per a vostè com a cap de l’oposició”, va dir Bartumeu a Gabriel, “no deixi passar el moment històric del pacte d’Estat que Andorra necessita”. Un pacte d’Estat que els reformistes només volen dins d’un Govern d’unitat i que els socialdemòcrates insisteixen a treballar des de la Casa de la Vall.
