Atenent a una altra demanda del grup parlamentari reformista, Sindicatura va acordar ahir una nova pròrroga del termini per a la presentació d’esmenes al projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, al projecte de llei de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals del Principat d’Andorra i al projecte de llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, tres textos que són a tràmit parlamentari des de finals de setembre i que són cabdals per a l’adopció del nou marc fiscal que necessita el país.

L’actitud de CR, certament del tot lícita però també del tot reprovable i impròpia d’un grup que assegura públicament voler fer una oposició responsable, no hauria de sorprendre ningú, tenint en compte que ja havia advertit de la intenció de la sol·licitud in eternum de pròrrogues a aquestes lleis fi ns que l’executiu no accepti asseure’s en una taula i treballar per un Govern d’unitat. Ara bé, sí que sobta la incoherència de discurs. I és que, al marge de proclamar-se oposició responsable, no es pot exigir la signatura de convenis per evitar la doble imposició a la vegada que posar pals a les rodes a les lleis indispensables per poder-los assolir. És cert que l’executiu no compta amb una majoria suficient al Consell General, i segurament també ho és que no sempre ha actuat tenint en compte aquest detall, però no ho és menys la situació del país, que, per bé que difícil, no és ni de bon tros d’emergència nacional. És veritat també que l’estabilitat de la legislatura no està, a hores d’ara, assegurada, però no és menys cert que, com a mínim en aquests sis mesos, tampoc no s’ha visualitzat una alternativa de Govern seriosa amb una proposta clara per al futur del país.