Consell General va rebutjar ahir les esmenes a la totalitat del projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2010 presentades pels dos grups de l’oposició, en un debat de totalitat del pressupost que des de Coalició Reformista es va voler convertir en un debat d’orientació política.

Tot i l’intercanvi de retrets, el Partit Socialdemòcrata i Andorra pel Canvi van mostrar, en més d’una ocasió, la voluntat mútua d’arribar a un pacte.

La sessió va servir també per desmentir qualsevol rumor en el sentit que Andorra pel Canvi i el grup reformista puguin establir estratègies conjuntes per pressionar l’executiu. I és que, al marge dels 14 vots del grup socialdemòcrata, tant des de CR com des d’ApC es va votar en contra de l’esmena presentada per l’altra formació de l’oposició, de manera que l’esmena dels reformistes va ser rebutjada per 17 vots a 11, mentre que l’esmena presentada per ApC va ser desestimada per 25 vots a 3.

D’aquesta manera, el projecte de llei de pressupost per al 2010 segueix el seu tràmit parlamentari a la comissió de Finances i Pressupost, on es debatran les esmenes parcials presentades per reformistes i socialdemòcrates, ja que des d’ApC es va optar per no presentar-ne.

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, que va iniciar la defensa de l’esmena a la totalitat al pressupost incidint en la incapacitat de PS i d’ApC d’arribar a un pacte i criticant que culpin CR de tots els mals, va argumentar que el projecte de pressupost presentat per l’executiu és “limitatiu”, “deficitari” i “no reactiva l’economia ni afronta cap reforma estructural”.

Així mateix, Gabriel, que va incidir en l’aritmètica parlamentària i va recordar a l’executiu que pot continuar sol sense pressupost o pot concertar acords amb les altres formacions, va lamentar que s’hagin incrementat les despeses de funcionament en un moment de crisi i que els ingressos “no siguin realistes”, perquè estan supeditats a una llei d’impostos especials encara per aprovar.

Error de 80 milions

Per la seva part, el president del grup d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen va recórrer al discurs que va fer Jaume Bartumeu l’any passat en contra del pressupost del PLA per tal de defensar la seva esmena a la totalitat i justificar que el pressupost per al 2010 és continuista. A més, va alertar que al text hi ha un error de 80 milions d’euros pel que fa a la previsió dels interessos de les obres que es financen a llarg termini, com és el cas de la desviació de Sant Julià.

Nomen va assegurar que el projecte de llei del pressupost no preveu cap iniciativa que permeti donar les solucions que el país necessita. Així mateix, va instar el Govern socialdemòcrata a no asseure’s sobre la llosa del liberalisme i a exercir la responsabilitat de formular un programa de govern realment de canvi, amb el pressupost de canvi també pertinent, ja que aleshores sí que obtindria el suport d’ApC, “no per a un any, sinó per a tota la legislatura”.

En aquest sentit, Nomen va recordar que, en cas contrari, s’haurà de funcionar amb dotzenes parts, “la penitència per haver copiat el pressupost liberal”, i va advertir que es tracta d’una solució que només funciona dotze mesos”.

Per la seva part, el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, va recordar a CR i a ApC que l’objectiu últim del debat havia de ser “el redreçament del país i no tombar el Govern”, i va defensar el projecte de pressupost de l’executiu, malgrat admetre que no és el text que haurien desitjat. “És el millor pressupost possible tenint en compte la situació actual”, va assegurar Rodríguez, que va insistir que “sí que hi ha un canvi” i va alertar del risc d’acabar funcionant amb dotzenes parts, ja que es perdrien prop de 45 milions d’euros en inversions i programes no previstos en el pressupost del 2009.

Per la seva part, el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va fer una fèrria i exhaustiva defensa del text presentat, i va incidir en el punts claus del text, com són el reforç de les polítiques socials, el suport a les polítiques de reactivació econòmica valorat en 40 milions d’euros, la consecució de reformes estructurals, la modernització i reforma de l’Administració i, finalment, el rigor i l’austeritat en la gestió dels fons públics.