Si hi ha una Secretaria d’Estat que tracti les grans qüestions socials –Educació a banda–, aquesta és la que recau en Jesús de Tena: Salut, Benestar, Treball i, fins i tot, Habitatge, encara que aquest darrer tema no aparegui formalment en la denominació del càrrec. El Govern socialdemòcrata, fent honor a aquest epítet, es va plantejar grans reptes a l’entorn de les polítiques socials, i el secretari d’Estat, quan fa mig any de les eleccions que van canviar el color de l’Executiu, analitza en quin punt es troben les reformes que s’han impulsat en els àmbits que es troben sota la seva responsabilitat.

–¿Quins reptes s’ha plantejat l’actual Govern en matèria sanitària?
–La nostra prioritat ha estat abordar la reorganització del sistema sanitari, tenint en compte els diferents agents que hi intervenen: el Ministeri de Salut; el SAAS, com a òrgan de gestió, i la CASS, com a òrgan finançador. Ens vam trobar que, tot sovint, se solapaven les funcions i, per a nosaltres, era molt important que el ministeri assumís efectivament el lideratge de les polítiques sanitàries.

–¿En quin punt es troba el desplegament de la nova Llei de la CASS?
–En relació amb la Seguretat Social, caldria fer un apunt previ i és que ens vam trobar amb una situació de dèficit alarmant. I el més preocupant no era la situació en si mateixa, sinó les previsions. La nova Llei de la CASS va entrar en vigor l’1 de novembre passat i ara estem en la fase de desplegament. Ens vam adonar que, als reglaments, que havien treballat tècnics diferents, els faltava homogeneïtat.

–¿El Ministeri de Salut està treballant per resoldre aquesta mancança?
–Vam contractar un assessorament extern i hem revisat els reglaments, amb l’objectiu precisament d’homogeneïtzar-los. La previsió és que estiguin acabats i aprovats durant el mes de gener. Com que els aprovarem amb posterioritat a l’entrada en vigor de la llei, tindran un caràcter retroactiu sempre que això sigui beneficiós per als assegurats.

–També van plantejar la reforma de l’atenció primària. ¿En quina fase es troba aquesta qüestió?
–Una de les iniciatives del Ministeri de Salut és l’encàrrec d’un estudi per a la reorganització de l’atenció primària, i és que ens trobem en una situació peculiar, amb una de les ràtios més baixes d’Europa de metges de capçalera per a cada 1.000 habitants. Aquesta reorganització és una qüestió que volem treballar conjuntament amb el Col.legi Oficial de Metges.

–¿La voluntat és ampliar aquesta ràtio?
–Certament. El metge de capçalera és qui ha d’orientar i conduir el trànsit del pacient a través del sistema sanitari, i decidir en quins casos el pacient ha de ser derivat cap als metges especialistes. El que no té massa sentit és que aquest trànsit es faci amb criteris no-professionals, ja que de vegades es recorre als especialistes quan la malaltia es troba en un estadi que el metge de capçalera podria atendre perfectament. Aquesta és una mesura també de control de la despesa sanitària.

–¿En quin sentit?
–La potenciació de la figura del metge de capçalera ha d’anar en paral.lel a l’elaboració de la història clínica compartida, que ha de permetre saber en quin estadi es troba cada pacient i evitar la duplicitat de la despesa, ja que el trànsit pel sistema està dirigit per un professional.

–En matèria de treball, un tema que ha costat força és la negociació del calendari de festius obligatoris.
–El Govern és qui fixa el calendari, però és important que s’hagi reunit una taula amb tots els sectors implicats, amb l’objectiu de conèixer les diferents propostes. Fins ara, s’havien tingut només en compte les propostes del sector empresarial, en relació amb el calendari de dies festius, però per primera vegada s’han convocat també els òrgans sindicals. Som conscients que el calendari de tancament té una dimensió econòmica molt important, i no li hem donat pas l’esquena, però també té una dimensió social.

–¿Es tracta de facilitar la conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar?
–És que no és una qüestió només de pagar les hores extres, tal com plantegen alguns. Hem de promoure la conciliació real de la vida familiar, de manera que els pares i les mares tinguin, com a mínim, una tarda de descans que coincideixi amb el temps lliure dels fills. Al capdavall, de 52 setmanes que té l’any, hem establert només deu diumenges d’obligat tancament, en períodes de baixa afluència de visitants.

–¿Què ha passat amb l’1 de maig?
–La reivindicació que aquest dia fos un festiu d’obligat compliment és llarga i, de fet, això és el que hem establert. El que passa és que, tenint en compte que aquest ha estat un any complicat per al comerç i que l’1 de maig del 2010 cau en dissabte, el Govern ha aprovat un decret que autoritzarà l’obertura dels establiments l’any que ve, de manera excepcional.

–¿Aleshores queda igual que l’any passat?
–No, perquè el tractament d’aquest dia és diferent, fins i tot per a l’any vinent. Com que es tracta d’un dia d’obligat compliment, igual que el 25 de desembre o l’1 de gener, el fet d’obrir genera el dret a una compensació doble, és a dir, les hores s’hauran de pagar doblement. I això ja és un primer pas.

–¿Com valora la quota d’Immigració, aprovada recentment?
–És una quota força restrictiva. El principi que ha de regir l’obertura de quotes és que aquestes han d’estar relacionades amb el mercat laboral intern. Els empresaris han de tenir en compte les persones que estan registrades al Servei d’Ocupació, cosa que no vol dir que no es puguin contractar treballadors estrangers quan es busca una formació o un perfil molt concret.

–¿Quins canvis heu introduït en el Servei d’Ocupació?
–Les funcions del Servei d’Ocupació estan regulades per decret i són tres, bàsicament: la informació, la intermediació i la formació. Fins ara, el Servei complia essencialment la funció d’intermediació i el que hem fet és potenciar el vessant formatiu.

–¿Amb cursos?
–Vam fer uns cursos conjuntament amb Ski Andorra, enfocats especialment a la temporada d’hivern. El mes de gener, a més, començaran els cursos de formació general, amb classes de català i tècniques de recerca de feina. Més endavant, el Servei d’Ocupació oferirà cursos de formació més específica, per preparar ajudants de cuina, recepcionistes i personal comercial.

–¿El Servei d’Ocupació canviarà d’instal.lacions?
–Aquest any hem tancat més o menys l’equip professional i s’ha ampliat temporalment l’espai d’atenció a l’usuari, en espera de poder habilitar nous espais a la primera planta del Departament de Treball.

–En l’àmbit del treball, heu aprovat les prestacions d’atur.
–Vam aprovar un reglament de prestacions econòmiques davant d’una situació de desocupació involuntària. Sabem que, darrere d’una persona desocupada, hi pot haver tota una família que en depengui econòmicament. Però no es tractava només de crear una prestació –que a la llarga hauria de ser contributiva i no pas assistencial–, sinó que havíem de tirar endavant una bateria de mesures contra l’atur. Els cursos d’Ocupació els vam dissenyar amb l’objectiu de facilitar la reinserció laboral.

–Heu aprovat també les subvencions directes a l’habitatge.
–En un context de crisi, una subvenció pot alleujar la situació d’una família. Però en paral.lel estem endegant mesures per potenciar l’oferta de lloguer. La borsa d’habitatge no ha funcionat gaire bé fins al moment i volem analitzar per què i trobar solucions.

–¿Algun projecte de futur?
–La llei dels drets i els serveis socials. Tots podem trobar-nos algun dia en una situació de dependència i el dret d’accés als serveis socials ha de ser universal.