Andorra pel Canvi va fer pública ahir la seva decisió de votar en contra del pressupost per a l’exercici 2010, i va reiterar la petició a l’executiu socialdemòcrata d’obrir un diàleg social i institucional que porti a crear un programa de govern de canvi que desemboqui també en un pressupost de canvi.

Tenint en compte el desenvolupament de les converses entre la plataforma i el PS de cara a tancar un acord que permeti una majoria estable que asseguri la legislatura, ApC pot estar disgustada amb els seus interlocutors. Ara bé, s’equivoca, de la mateixa manera que l’executiu quan entra a tràmit un pressupost i després es mostra disposat a dialogar en lloc de parlar primer i després tramitar el projecte de pressupost, quan s’enroca de mala manera en la seva posició, quan aposta obertament perquè el Govern funcioni per dotzenes parts i amb els crèdits extraordinaris que siguin necessaris, i quan vol defugir qualsevol responsabilitat tot dient que és Coalició Reformista qui té la clau del pressupost. I és que sembla que ApC oblidi que qualsevol negociació implica que les parts estan disposades a cedir en alguna cosa; que si s’acaba funcionant amb dotzenes parts hi haurà parapúbliques que tindran serioses difi cultats i que a còpia de crèdits extraordinaris no es reduirà l’endeutament; i que qualsevol persona, formació política en aquest cas, és, vulgui o no o agradi més o menys, responsable dels seus actes i les seves decisions. Cal confi ar que els nostres polítics, tots en el paper que els toca, sabran estar a l’altura del que esperen els ciutadans d’ells, i més en uns moments en què Andorra es juga bona part del seu futur.