La majoria dels ponents que es van referir ahir a l’estat de les relacions amb la Unió Europea van coincidir que no es poden quedar “en l’acord d’unió duanera”. El principal problema és com anar més enllà amb l’Europa dels 27, aviat dels 29, sense fer cap cessió de sobirania
Aquest va ser el principal focus de debat al Summit, i de manera especial a la ponència on va participar l’excap de Govern i ambaixador extraordinari davant la UE, Òscar Ribas. També hi va participar l’ambaixadora a les Comunitats Europees, Imma Tor, i Eugeni Bregolat, ambaixador d’Espanya. Ribas va defensar que petits estats com Andorra, totalment sumits al territori comunitari, “haurien de participar, encara que fos de manera testimonial, en l’elaboració de la Carta Magna europea”. L’ambaixador extraordinari va apuntar la importància de formar front comú amb la resta de microestats d’Europa, tal com va assenyalar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, fa uns mesos. A més, va reclamar una institucionalització de les relacions amb Brussel·les, sempre que això no suposi una cessió de sobirania i “es respectin els drets històrics”. Ribas també va assenyalar que el model més desitjable seria el d’entrar a l’Espai Econòmic Europeu, però “és tan complex que no ho podem assolir si no és a canvi d’un enorme cost”. També va citar l’exemple del Principat de Liechtenstein, integrat a l’esmentat espai que després de moltes negociacions no va aconseguir protegir determinats drets “sobre la lliure circulació de persones”. Ribas va assegurar que l’objectiu era millorar l’esmentat acord. “La Unió Europea va tenir una actitud força dura”, va destacar l’ambaixador, “i finalment Liechtenstein va salvaguardar els interessos amb diferents protocols annexos”.
PUJOL REIVINDICA LA IDENTITAT
A la primera ponència de la tarda va intervenir l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que va recomanar a Andorra que cerqués “alguna cosa per vendre” a la resta d’Europa. D’altra banda, també es va encarregar de reivindicar que els diferents territoris del continent “conservin la identitat”, especialment a través de la llengua. Les reflexions de l’expresident català van ser provocades per uns comentaris sobre l’anglès “mal parlat” que, segons Pujol, és el que van fer servir la majoria dels ponents. La innovació era el tema central, però no es va formular cap proposta concreta.
