El ministeri de Cultura inclou, entre els projectes de legislatura que ahir va presentar a grans línies, la construcció d’un edifici per a l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA). Sense museu de la identitat afegit, pel que sembla, i sense Gehry com ja havia quedat clar.
L’objectiu més immediat és buscar una nova parcel·la, perquè el 2010 es pugui posar en marxa un nou concurs d’arquitectes i el 2011 s’engeguin les obres. De moment, el projecte de pressupost inclou una partida de 416.000 euros per a l’estudi del ter reny i el concurs d’idees. Si en aquest cas el calendari està clarament fixat, no succeeix el mateix amb l’edificació d’un museu nacional, una iniciativa de l’anterior Govern liberal que el nou executiu es pren amb molta més calma. “No és un projecte a curt termini”, afirmava la secretària d’Estat de Cultura, Clara Vives, sinó que prèviament han de crear una “taula de reflexió” que aplegui l’administració i la societat civil, per decidir quin tipus de museu s’ha de posar en marxa. No obstant això, confirmava, és un projecte de legislatura.
De moment, doncs, s’haurà d’habilitar un espai per als emblemàtics frescos de Santa Coloma. Es quedaran a l’antiga caserna de bombers. Però abans s’haurà de rehabilitar la planta baixa, unes obres que la ministra confia que estiguin enllestides a l’estiu. Però tot està sotmès a l’aprovació de la partida de 572.000 euros inclosos als pressupostos.
PROJECTE REPRÈS
El projecte de nou edifici per a l’ANA es basarà en la “feina molt acurada” que es va fer des de la xarxa d’arxius, va apuntar Vela. No obstant això, el primer pas és trobar un nou emplaçament: el Govern va desestimar els terrenys adjacents a la Farga Rossell (els triats per a l’edifici Gehry) per considerar que no acomplien els requeriments tècnics i de seguretat. Per deferència envers el comú de la Massana, se’ls ha ofert a ells en primera instància que proposin una nova parcel·la. Vela va recordar que des del principi va ser l’única parròquia interessada.
Consultat pel Diari el cònsol major massanenc, Josep Maria Camp, es va mostrar “disposat a col·laborar”, tot i que es va plànyer pel temps i l’energia malbaratats en tot l’assumpte. “Ara hem de començar de nou, de tornar a la fase preliminar, i cada vegada costa més buscar una parcel·la apropiada”, va insistir. També va apuntar que probablement sigui necessari desenvolupar un pla especial d’urbanisme, “amb la implicació del Govern”. Sobre les possibles ubicacions, va remetre a les parcel·les proposades en primera instància quan es va plantejar el projecte.
En principi, va explicar Camp, com que queda al marge el museu de la identitat i de la pau ideat per l’anterior ministre de Cultura, Juli Minoves, bastaria amb uns 2.000 metres quadrats de superfície. El total de metres per construir, en plantes, és d’uns 4.500.
Pel que fa als terrenys cedits pel comú i ara desestimats, el cònsol massanenc va assegurar que resten a disposició del Govern –per un període de vuit anys– perquè s’hi aixequi qualsevol altra infraestructura, com ara el museu nacional, “en les condicions que es va fer la cessió”. És a dir, “és un terreny important i no s’hi pot fer un magatzem”.
