Fa tres mesos els previsionistes del Fons Monetari Internacional (FMI) ens anunciaven una nova “acceleració del creixement mundial”. Al capdavall l’avenç fou molt minso. Ara les noves previsions presentades el 9 de juliol, dimarts passat, són menys optimistes que l’abril.
Un dels efectes més nocius del guirigall polític que embolcalla sovint afers subalterns es que distreu l’atenció de les qüestions importants. És veritat pel que fa a la qüestió de la desocupació com també ho és de l’estratègia econòmica pel país a mig i llarg termini. Quan la suma
El dissabte passat, la primera reunió del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés, després de l’Assemblea Constituent que vam celebrar a Encamp el 25 de maig, ens ha servit per encarar qüestions cabdals pel futur d’Andorra, de la seva gent.
En moments de crisi econòmica és quan es fa més necessari enfortir la protecció social. Però, fa dos anys que, remant contra corrent, el govern de DA ha volgut traslladar els greus problemes de tresoreria de la sanitat pública a les famílies, proveïdors, farmacèutics, infermeres, metges i