Avui fa una setmana junt amb el president de SDP, Víctor Naudi, vam exposar les seixanta-tres esmenes que havia presentat el dilluns 4 de novembre, en nom del nostre Grup parlamentari, al projecte de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques aprovat pel govern de DA.

Que haguem presentat seixanta-tres esmenes a una llei de seixanta-un articles confirma que ens ha calgut esmenar de dalt a baix el projecte enviat pel Govern al Consell General. Les nostres esmenes permeten posar en evidència que hi ha dues maneres contraposades d’entendre l’article 37 de la Constitució.

La gent de Socialdemocràcia i Progrés defensem una correcta aplicació del principi constitucional que assenyala que totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica. Es tracta de fer-ho “.. mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”

Les esmenes que hem presentat al projecte de DA permeten marcar les diferències, nombroses, entre les nostres propostes i les del Govern. N’esmentaré cinc:

1)    La quantificació del mínim exempt personal.

A SDP el situem en 40.000 €, i amb unes deduccions familiars de les bases de tributació més altes que les que proposa DA. Les deduccions familiars de DA són molt baixes i poc socials. Per ascendent i descendent són de 750€ si tenen alguna discapacitat. Amb el model de SDP les deduccions previstes serien de 2.500€ per cada ascendent que depenguin del contribuent, amb l’increment de 1.250€ en els casos de tenir alguna discapacitat.

El projecte de DA farà tributar a quasi tots els assalariats del país. Hauran de tributar els salaris nets mensuals a partir de 1.845€

2)    No compartim que es vulgui establir dos tipus de bases de tributació: la general (integrada per rendes del treball, d’activitats econòmiques i rendes del capital immobiliari), i la de l’estalvi (integrada per rendes del capital mobiliari i per guanys i pèrdues de capital) amb la peculiaritat que a la general hi ha una deducció per mínim personal exempt de 24.000€, i a la de l’estalvi només una deducció de 3.000€. A efectes pràctics, la capacitat econòmica de la renda és la mateixa tant si procedeix d’un lloguer o dels interessos d’un compte d’estalvi o d’unes accions. El lògic seria gravar-ho per igual, amb la mateixa exempció.

3)    DA penalitza els autònoms.

Els treballadors per compte propi només es podran deduir 24.000€ com a mínim exempt quan actualment, a l’IAE, hi ha una deducció de 40.000€. No volem que es penalitzi més encara el teixit empresarial del país que crea llocs de treball i activitat econòmica. Precisament per això SDP proposa, en el cas també dels treballadors per compte propi, si la quota líquida dóna negativa per insuficiència de quota de tributació un cop aplicades les deduccions que aquest import negatiu es pugui deduir durant els propers 3 anys, si hi ha quota de tributació positiva. En la llei de DA no hi ha aquesta possibilitat. L’empresari perd les deduccions.

4)    L’especulació financera.

a) L’exempció que permet no tributar els dividends cobrats per empreses andorranes, deixa la porta oberta a no tributar els dividends cobrats de les societats SICAV o els dividends provinents de societats exemptes de l’impost de societats o sota règims especials de tributació.

Seria més net aplicar la retenció a origen, és a dir, qui paga efectua la retenció i via renda el beneficiari ho declara i es dedueix la retenció ja feta pel pagador.

b) També proposem eliminar l’exempció pels guanys de capital derivats de la venda d’accions de tot tipus de societats si es té una participació inferior al 25% del capital, o si és superior al 25% però les accions tenen una antiguitat superior als 10 anys, que també queden exemptes. Aquesta exempció permet no tributar, per exemple, si es venen accions d’una entitat financera. Recordem què va passar amb les vendes d’accions del BBVA i les de La Caixa, que no van tributar res.

5)    Als rendiments del treball només es permetria descomptar el cost de la cotització a la CASS. No hi ha previst un mínim deduïble per despeses directament relacionades amb l’activitat professional i així gravar les rendes netes del treball. Hem fet una esmena adreçada a corregir la injusta situació.

Penso que amb aquests cinc exemples es pot veure que la clau del debat de la fiscalitat no és pujar o baixar impostos. El que realment té rellevància és quan es pugen o es baixen, qui els paga i quant es paga.

La proposta del govern de DA castiga les rendes del treball i les classes mitges i baixes, mentre que les rendes altes tenen força forats per escapolir-se. Per això hem presentat seixanta-tres esmenes al projecte de llei.