No és fàcil desxifrar la realitat social i política andorrana. La demagògia, l’oportunisme i el populisme de Toni Martí enfosqueixen el panorama i enterboleixen la lucidesa. Fins i tot trobem a faltar força sovint la bona fe que s’hauria de posar en afers que requereixen seny i seriositat per a
Els darrers dies del mes de juliol que acabem de deixar enrere han estat farcits de declaracions de Toni Martí sobre el que anomena pacte d’Estat –un altre!– sobre la reforma de la sanitat i el sistema públic sanitari. Declaracions que s’han acompanyat d’una afirmació radical i tallant: si els
Diu Josep Brodsky que la realitat per si mateixa no val res. És la percepció que en té la gent que, al capdavall, porta la realitat a ser significant. A Andorra estem comprovant que la política és també una lluita per imposar unes significacions determinades.
La setmana passada, amb la roda de premsa sobtada i improvisada de dimecres, vam veure un nou capítol del serial de despit i arrogància que protagonitza Toni Martí d’ençà de les eleccions del primer de març del 2015.