França, Espanya i Andorra tenen estructures institucionals distintes i constitucions diferents, però aquests dies comparteixen situacions que s’assemblen força. Situacions llastimoses. Els tres països tenen responsables polítics que emprenen una defensa aferrissada –numantina, en diuen a
En gairebé sis anys de govern de Toni Martí s’ha anat evidenciant la cada cop menys indissimulada submissió del Govern als mandats del Govern espanyol. Des de Madrid es va marcant la pauta de l’evolució legislativa andorrana i es fan llistes pels nomenaments del Govern. Fa 25 anys vam
Dijous passat llegia –i aplaudia– en aquesta Plaça del Poble la contribució de Xavier Fernández en la qual, amb la bona ironia que li coneixem, donava les gràcies al cap de Govern, a ministres i als comuns pel que qualificava amb encert de “focs d’artifici d’un fi de festa”. El mateix dia
La tardana votació del pressupost de l’Estat la setmana passada ha deixat en evidència l’absència del lideratge de DA. El pressupost 2017 ha tirat endavant amb els vots dels tretze consellers generals i els dos síndics de DA i amb els vots en contra del conjunt de l’oposició.