La setmana passada, amb la roda de premsa sobtada i improvisada de dimecres, vam veure un nou capítol del serial de despit i arrogància que protagonitza Toni Martí d’ençà de les eleccions del primer de març del 2015.

En els darrers cinc mesos Socialdemocràcia i Progrés havíem estat manifestant la nostra disconformitat amb els procediments emprats pel Govern, en especial pel ministre d’Exteriors, a l’hora d’informar i de compartir, amb els signants de l’acord polític del 2 de febrer, els elements que permetien conformar la posició andorrana en la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

L’acord, signat en representació d’SDP pel conseller general Víctor Naudi, ho deia ben clar: “Els elements que conformen l’estructura de treball s’articularan i es compartiran en el temps i la forma escaients per facilitar la construcció de la posició de la delegació andorrana en cadascun dels àmbits de la negociació…”

I no s’ha fet. El govern de DA no ho ha volgut fer. El dia 2 de juliol, quan en el Consell Nacional d’SDP vam analitzar i debatre l’evolució de l’acord signat amb el Govern feia cinc mesos, vam constatar que la informació rebuda ha estat magra i sotmesa encara a restriccions. I de compartir abans de negociar, res de res.

Hem dit i repetit que és al Govern a qui li pertoca, per mandat constitucional, dirigir les negociacions amb la Unió Europea. Però si el Govern proposa un pacte a les forces polítiques representades al Consell General i aquell pacte diu que es compartiran els elements bàsics que permetin construir la posició andorrana en la negociació, calia respectar el que s’havia signat. I no s’ha fet. No ho han volgut fer.

Davant d’aquest evident incompliment, SDP ha decidit suspendre la seva participació en l’acord. Una suspensió que és el resultat d’una constatació: les escasses reunions mantingudes només havien servit per escoltar les explicacions de les funcionàries a les quals el ministre ha encomanat la negociació. No hi havia cap debat polític entre les forces polítiques que havien signat el pacte i el ministre. I la documentació arribava sempre a darrera hora o a pilota passada.

Per aquests motius el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, ha parlat clar. Tal com recollia l’edició del dijous 14 de juliol del BonDia: “… si només som allà per figurar o donar el vistiplau al que es fa sense que es tingui en compte les nostres aportacions, no hi fem res.”

A aquesta falta de respecte per part del Govern a l’esperit i la lletra del pacte s’hi ha afegit darrerament les preocupants conseqüències, per a la credibilitat de la posició andorrana a l’exterior, de la tossuda resistència d’Antoni Martí a fer cessar el ministre de Finances malgrat el descrèdit que comporta la seva presència al Govern.

Aquest és un fet sobrevingut, que evidentment no ajuda, però el pacte ja estava malmès i tocat quan el govern de DA no l’aplicava amb lleialtat.

Ara Toni Martí té pressa. Es fa la foto amb entitats, associacions i sindicats. I aquí no passa res.

Però hi ha una raó per tanta pressa a enllestir ràpidament aquest tema: evitar el contagi de la transparència i el debat públic que podria malmetre un procés de negociació ben fràgil, per poc democràtic.

La notícia que publicava ahir dilluns el BonDia és un bon exemple del que ens preocupa: en qüestions econòmiques cabdals del futur d’Andorra no s’hi val a jugar al secretisme perquè després les filtracions no fan més que generar preocupacions, dubtes i malentesos.

Convé un debat públic, al Consell General i entre la ciutadania, amb els papers i els informes sobre la taula.