S’ha escrit molt sobre el llenguatge i la seva influència en l’activitat política. Fer política és molt sovint emprar el llenguatge per agafar o conservar el poder. És el que fa la glòria dels bons oradors i dels comunicadors.
Els joves diuen allò que pensen. Això fa que els que no ho som tant aprenem d’ells. Amb la meva filla, que té 18 anys, dies després del decret del Govern que establia l’obligatorietat d’estar vacunats per accedir als bars i restaurants del Principat fèiem cua al cotxe, cosa habitual al país.
Qui més qui menys, ha sentit a parlar dels pirates informàtics. Les pel·lícules americanes s’han fet ressò d’aquesta mena de personal, que, sovint, amb un aspecte físic molt característic (prims com si passessin gana i amb unes ulleres molt lletges), s’amaga darrera d’una pantalla d’ordinador,
Aviat farà dos anys, el 14 de març, que no fem res més que parlar de crisi. Sabem que una crisi és un moment excepcional en el qual es decideix la supervivència d’una institució, o d’un país. En aquest moment excepcional es pot recuperar la normalitat anterior o es poden dur a terme