Divendres llegíem al Diari d’Andorra un titular “França bloqueja l’acord d’associació” que em sembla que necessita matisació. La lectura de l’article ja permet, però, copsar que no estem davant de cap bloqueig sinó que hi ha un debat, al si del Consell Europeu que reuneix els caps d’Estat i de Govern dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea, sobre si cal considerar i qualificar com a mixt, o no, l’acord d’associació amb d’Andorra i San Marino.
Com a representant de Progressistes-SDP al pacte d’Estat, he de dir que aquest debat entre la Comissió Europea –que va negociar l’acord amb Andorra i San Marino– i el Consell Europeu que l’ha de “beneir” i donar mandat a la Comissió Europea per a signar-lo, no és cap notícia de darrera hora.
Una volta es va tancar la negociació a Brussel·les, el 6 de desembre del 2023, i havent tornat a Andorra, vaig exposar al pacte d’Estat, en la meva condició d’observador actiu de la darrera etapa de les negociacions, una qüestió que em semblava cabdal: no s’havia aclarit si l’acord negociat era un acord mixt.
Que l’acord fos mixt comportaria un procediment de ratificació a nivell europeu molt més llarg i complicat: l’acord d’associació s’hauria de ratificar conjuntament per la Unió i pels seus estats membres perquè aquesta tipologia d’acord no entra en la competència exclusiva de la Unió. En tractar-se d’un acord mixt els estats membres de la Unió també l’haurien de ratificar segons els procediments constitucionals interns, com també ho hauria de fer el Parlament Europeu.
Fa 16 mesos que es van acabar les negociacions que van deixar establert el text que ha de regular l’associació. Des d’aleshores he escrit sovint, en aquesta Plaça del Poble i en altres tribunes, que la meva convicció era que ens trobàvem davant un acord que podia ser considerat mixt pels serveis jurídics del Consell Europeu. També ho he dit en entrevistes a ATV, Diari TV, RNA i la SER.
Fa setmanes que els serveis jurídics del Consell Europeu han dit que l’acord ha de considerar-se mixt però també que, al capdavall, es tracta d’una decisió política que han d’adoptar els estats membres de la UE.
Estem parlant del procediment que ha de decidir el Consell de la Unió Europea per encomanar a la Comissió signar l’acord i iniciar el procediment de ratificació.
L’acord no s’està doncs pas discutint ni tampoc es troba bloquejat. La negociació es va enllestir i tancar el 6 de desembre del 2023.
Si finalment el Consell de la Unió Europea decidís considerar mixt l’acord d’associació s’allargaria el procediment de ratificació però no s’alteraria pas el contingut del text que, insisteixo, es va tancar i convenir el desembre del 2023.
Aquests són els fets, objectius i comprovables, que ha de conèixer el responsable o portaveu polític que pretengui manifestar-se en relació amb la situació actual del procediment d’aprovació de l’acord d’associació.
Per això em va sobtar divendres passat llegir una Nota de Premsa d’un grup parlamentari del Consell General amb l’afirmació següent:
“Concòrdia demana que se suspenguin les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea, aprofitant el bloqueig francès.” Les negociacions no es poden suspendre: es van tancar i enllestir positivament el 6 de desembre del 2023.
Per això em sembla temerari donar per fet que hi ha un “bloqueig francès”, sense conèixer la realitat ni el moment actual del procés de signatura i posterior ratificació d’un acord, les negociacions del qual ja estan enllestides i convingudes entre les parts.
És preocupant aquesta manca de responsabilitat institucional en una qüestió d’Estat com és la relació d’Andorra amb la Unió Europea. I és preocupant que un grup parlamentari adopti una posició només llegint els titulars de la premsa.
Convindria que també llegissin el preàmbul de la Constitució que recull la voluntat de mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d’Andorra amb la resta del món i especialment amb els països veïns.
