Fa poc llegia una entrevista a El País a l’assagista francoalemanya Géraldine Schwarz sobre la «coronacrisis» que el món està patint. La seva visió reflectia que, el que està succeint per culpa de la pandèmia, és un examen per Europa i pels seus valors, basats en la democràcia i la llibertat.
Quan hi ha foc a casa, la urgència és cridar els bombers i no pas preocupar-se dels danys que podrien derivar-se en els nostres mobles i pertinences pel devessall de centenars de litres d’aigua emprats per apagar un foc que ens hauria deixat sense casa, o potser sense vida.
Andorra està desfigurada: gairebé paralitzada, inquieta i confinada, però mobilitzada contra un virus que amenaça tothom. Carrers deserts, famílies en forçada cohabitació, sotmeses a una actualitat angoixant, solituds exacerbades i professionals entregats i admirats. En primera línia de foc
Mentre el país està tancat en si mateix, tots mobilitzats contra una pandèmia de la qual fa quatre setmanes ens pensàvem que ens escaparíem, és l’hora de les angoixes i de plans de salvament financer desesperats.