Aquestes darreres setmanes la situació general dona una sensació estranya. Hi ha silencis, molts; i cridòries, algunes, en una societat que penja d’un fil. Hi ha molt de silenci, en particular, en una part de la societat, en centenars de domicilis en els quals, si hom pogués escoltar-ho,
Què passa quan la gent que fa anys que es preocupa per un problema des de la lluita quotidiana, o des de l’estudi i la ciència, s’acosta als càrrecs polítics per proposar-los polítiques que solucionin els problemes als quals s’enfronten? Normalment, no és fàcil d’accedir-hi. Quan s’hi accedeix,
Que la situació de la Covid-19 ha fet que disminueixi l’activitat econòmica i, en conseqüència, hi hagi menys llocs de treball no és, dissortadament, cap novetat. Que l’atur és preocupant i que la prioritat és que els adults amb càrregues familiars siguin els que trobin ocupació tampoc és res
Transcrivim aquí una conversa telefònica de fa uns mesos: