Pels andorrans, el copríncep episcopal Joan Martí romandrà vinculat per sempre a la transformació del sistema institucional derivat de la Nova Reforma del segle XIX fins a arribar a la Constitució del 1993. De fet, el seu mandat com a copríncep, iniciat els anys setanta, va acompanyar i sovint impulsar la reforma de les institucions andorranes.

Des dels decrets de creació de la setena parròquia, Escaldes-Engordany, l’any 1978, passant pel decret de 1981 instituint un Consell Executiu (el primer Govern) fins arribar a l’inici del procés constituent l’any 1990, el copríncep Martí va estar sempre al cor del debat que apuntava cap a la modernització institucional i l’assumpció plena dels principis de l’Estat de dret, democràtic i social. Un debat nacional que ens va acabar portant al Consell General Constituent l’abril del 1992 i, finalment, per la voluntat popular expressada en el referèndum del 14 de març del 1993, la Constitució. En escriure aquestes línies tinc precisament al davant un exemplar de la Constitució, editada pel Consell General, en la qual hi apareixen les signatures dels dos coprínceps que la van promulgar el 28 d’abril del 1993 assumint la voluntat del poble andorrà: François Mitterrand i Joan Martí Alanís. El bisbe i copríncep Joan Martí era un home de fondes i fermes conviccions cíviques i humanes.

En més d’una ocasió, durant el procés constituent, no vam estar d’acord amb alguns dels plantejaments que expressava la delegació episcopal en la taula tripartida. La transcripció de les reunions d’aquell intens període –editada també pel Consell General la passada legislatura – en dóna fe. Però a ben segur el que importa és el resultat final. La coincidència en el coprincipat de Joan Martí Alanís i François Mitterrand, junt amb la ferma voluntat popular andorrana de recuperar la sobirania, encapçalada pel Consell Constituent d’abril del 1992, va fer possible que el període 1990-1993 marqués per sempre un abans i un després en la història andorrana.