Passats ja els 100 primers dies de govern i analitzades ja les carteres de les quals disposa (Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura), Vicenç Alay explica com  des de l’Executiu es treballa per fer front a una execució d’obres i projectes encotillada per un pressupost totalment adjudicat i amb importants mancances. Ell proposa un canvi de filosofia en el departament mediambiental donant la  mateixa prioritat a la que té l’interès de les obres públiques i privades. Patrimoni Natural i Banders són altres de les àrees que ell potenciarà amb partides pressupostàries noves, per una banda, i amb nous reglaments de funcionament, per l’altra.

–Quan entra a formar part d’aquesta cartera ampla d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, ¿quina és la situació que fa d’aquest ministeri?, ¿com es troba? S’ha parlat que el pressupost ha estat completament tot adjudicat.

–Quan vam arribar al Govern, i en el mateix acte de traspàs de carteres amb els anteriors ministres, Xavier Jordana i Joel Font, ja em van assegurar que havia deixat tot el pressupost compromès. O sigui que ja hi havia poques possibilitats d’encetar noves coses.

–Això pel que fa al pressupost dedicat a Ordenament Territorial. Però ¿què ens diu de les partides de les altres àrees?

–Això és una valoració genèrica. El pressupost del 2009 és un pressupost amb trampa. Hi ha una previsió d’ingressos inflada i a l’hora de comptar les despeses es va tenir molt poca cura. Jo m’he trobat en coses curioses com ara que tenim un deute acumulat en el tema de la sal de les carreteres. Estem a les portes de l’hivern i Andorra està sense subministrament.

Ens trobem que en temes de pavimentació s’estava ja treballant sobre el pressupost de l’any vinent. El tema del camí ral o els refugis no tenen ni un cèntim d’euro d’assignació. O sigui un pressupost amb mancances terribles.

–Aquestes mancances han fet que des del Govern es tingui previst demanar un crèdit extraordinari d’aproximadament quatre milions d’euros.

–Efectivament. És bo que la gent sàpiga que la llei d’Agricultura estableix una sèrie d’ajuts, doncs la previsió pressupostària era inferior al cost d’aquestes subvencions. O sigui que ens hem vist obligats a demanar aquest crèdit extraordinari per almenys pagar als pagesos aquestes ajudes que per llei tenen dret, així com d’altres partides com ara la sal i la pavimentació a la qual hem de fer front.

–En l’apartat d’Obres Públiques hi ha grans projectes enllestits.

–Sí, les obres públiques estan actualment condicionades pel que fa al pla sectorial i sobretot per les dues grans obres com són la del Túnel dels Dos Valires i la desviació de Sant Julià; aquestes ocupen la major part del capítol pressupostari.

–El Ministeri d’Ordenament disposa, a més, d’un ampli ventall de partides pressupostàries. ¿Això ha tingut alguna modificació, oi?

–Sí. Una part de les partides que fins ara estaven assignades a aquest ministeri es reassignen i passen a formar part del pressupost d’altres departaments. Aquesta és una novetat. Per exemple, abans les obres de les escoles estaven assignades a Ordenament, ara han passat a Educació. Hi ha hagut un canvi de números.

–També han parlat d’alliberar-se una mica de l’encotillat pressupost, pràcticament tot assignat. ¿Com ho faran?

–Dins de l’execució pressupostària, evidentment nosaltres acabarem totes les obres i en els terminis que hi havia previstos. El tema de la boca oest del Túnel dels Dos Valires, estem intentant renegociar el tema del pagament pel sistema alemany, que era al final d’obra, per un pagament  en diferit, per poder disminuir aquest crèdit, que és mol costós. Si volguéssim fer la contenció pressupostària, ens hauríem d’haver quedat únicament amb aquests dos grans projectes. Nosaltres el que volem és executar aquestes obres i continuar amb altres obres que no tenen un impacte tan gran, però que tenen un doble sentit. Noves obres,  refecció d’algun tram i millora de la xarxa viària. Però també obres públiques per assegurar a les empreses  del país, i també a les mitjanes i petites, que tinguin obra per executar.

– ¿Però les grans obres continuaran?

–El pla sectorial és molt ambiciós i haurà d’esperar a millors conjuntures  econòmiques. El que sí que introduïm al pressupost és una previsió per avançar en el projecte i partides plurianuals d’una tercera obra important que serà la desviació de la Massana. El concepte base és el d’eficiència. Amb la xarxa viària que tindrem en un temps amb el túnel dels Dos Valires i amb la desviació de Sant Julià acabats, la continuació lògica seria la de la desviació de la Massana.

–L’obra de la desviació de la Massana, ¿serà ja per a l’any vinent?

–Per al 2010 estem parlant dels primers passos, d’estudis geotècnics que s’han de fer i començar.

–Ha parlat de la xarxa viària pel que fa a obres grans, però en obres menors ¿què hi ha previst?

–En el tema de mobilitat tenim un estudi per revisar totes les senyalitzacions que hi ha al llarg de les xarxes viàries. Volem eliminar pràcticament tots aquells pilons verds que separen carrils de la carretera i que no són necessaris. Aquestes senyalitzacions impedeixen la pintura de la senyalització horitzontal i amb aquesta mesura volem endreçar tot el sistema viari. Es tracta d’una despesa menor però important perquè el que pretenem és tenir totes les vies netes, obertes i ben cuidades.

–Vostè ha dit sempre tenir sensibilitat amb el medi ambient. ¿Com es traslladarà aquesta visió al ministeri?

–A la cartera de Medi Ambient no descobriré cap secret. Ha sigut un departament que no ha tingut ni l’impuls ni el suport que es mereix. I una de les primeres coses que vaig  dir quan vaig assumir el ministeri és que jo pensava donar una empenta especial a Medi Ambient.

– ¿I quin és l’impuls que tindrà a partir d’ara aquesta àrea?

–Per tot arreu, a cada país, Medi Ambient és un concepte incorporat en els darrers anys. Aquí al Principat aquest ministeri comença a formar part del Govern d’Andorra a final dels 80, a partir d’iniciatives de Maria Reig. Jo reivindico que Medi Ambient com a ministeri ha de tenir una capacitat d’incidir més important que la que ha tingut fins ara. És evident que ja des de la primera fase d’una obra s’han d’incorporar els elements mediambientals que calguin. I no tal com es feia fins ara, que es feia el projecte i després les mesures per reduir-ne l’impacte. S’ha de canviar de filosofia i incorporar Medi Ambient des de l’inici del projecte de cada obra. El debat dels ministeris i dels apartats d’Ordenament Territorial i Medi Ambient ha estat sempre desigual. En el que estem treballant ara és en crear el mecanisme perquè funcionin alhora els dos departaments.

– ¿Això significa un canvi quant a la legislació vigent?

–Hi ha una llei cabdal d’impacte ambiental que no va haver-hi voluntat política que passés. Nosaltres la recuperarem perquè entri al Consell General.

–Però per tenir aquesta capacitat d’incidir, el departament haurà de tenir unes eines bàsiques.

–S’ha de tenir la bateria legal necessària com és la llei d’impacte ambiental. Es necessita, a més, un equip capaç, i jo  crec que el tenim, però aquests recursos humans s’han d’incloure en una política global que li doni un paper. La importància d’aquest protagonisme depèn del fet que el Govern la doni.

–Pel que fa als paràmetres internacionals existents en matèria de Medi Ambient, ¿Andorra dóna la talla?

–Aquest Govern ha signat per donar via lliure al conveni de Canvi  Climàtic. Hi ha hagut poca cura en moltes coses, però afortunadament en aquest petit país no tenim indústria i això ens dóna un avantatge sobre altres països. El que passa és que Andorra té una concentració de població al fons de la vall, un gran trànsit que això ens dóna una qualitat de l’aire que pot donar pics. Però el més important és que ho tenim  monitoritzat. Treballarem en mesures d’eficiència energètica i buscarem de minimitzar impactes, però això és una tasca de llarg camí.

–L’altre ministeri de què disposa és el d’Agricultura, que en l’anterior legislatura  era independent. ¿Quina valoració fa d’aquest sector en l’actualitat?

–Des de fa anys es treballa en la reconversió de l’agricultura. Abans era el fort de l’economia del país. Ja s’han obert des de fa temps línies per fer viable l’agricultura en el segle XXI. En aquests moments tenim sobre la taula el cultiu de la  trumfa, la carn de qualitat, la bruna d’Andorra,  que jo crec que és un projecte ja consolidat com a possibilitat. A més, es treballa amb plantes aromàtiques i amb línies alternatives com ara la vinya. Abans era vinya per a ús propi, però ara és una nova línia de treball. També es rehabilitarà l’Escorxador. Volem que l’agricultura sigui rendible i això no es pot fer sense l’ajuda de l’Administració. Hem de buscar qualitat al màxim nivell, especificitat i sempre amb suport públic. Per exemple, en el tema del vi és evident que no podrem  competir amb un vi de taula, sinó que el vi serà competent per la seva singularitat i qualitat.

–No ha parlat del cultiu que històricament ha estat important en el motor de l’economia del país: el tabac.

–El sector del tabac queda fora de l’àmbit del Ministeri d’Agricultura perquè l’economia del tabac es produeix d’una manera paral·lela. Nosaltres el que hem de fer és que l’agricultura sigui viable més enllà del tabac.

–A l’Àrea de Patrimoni Natural ha destacat que també hi ha hagut algunes mancances pressupostàries.

–Sí, en refugis, senders de llarg recorregut i en el camí ral. Hi ha un projecte que és del camí ral que ara estava frenat per falta de pressupost i que nosaltres recuperarem. Permetrà arribar des del fons de la vall i sense grans dificultats fins al capdamunt de qualsevol de les valls. Volem recuperar l’antic i després crear en ell una infraestructura de valorturístic. Els refugis de muntanya tenen també un significat important a l’hora de vendre turisme de natura, i això també s’havia quedat completament aturat. Aquest any s’ha acabat el d’Enclar, que estava en obres, i hem introduït capítols pressupostaris per treballs de millora en el de Sorteny.

–Finalment, i en aquesta àrea, el cos de Banders també depèn de la seva direcció. Hi ha certes  reivindicacions que ja vénen demanant des de fa temps.

–És un cos amb singularitats que se’ls ha de resoldre. Ara hi ha una comissió de treball formada pel director de  Patrimoni i els quatre caps de Banders, que estan ultimant ja la  remodelació funcional per fer compatible la seva feina amb la vida familiar. Sobretot el tema d’horaris, però també la necessitat de tenir el suport de l’autoritat política. Estem buscant la fórmula d’aconseguir, sense fer créixer el nombre d’efectius, arribar a aquesta conciliació laboral i familiar.