El cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb Francesc Rodríguez i Bibiana Rossa pel Partit Socialdemòcrata, i Eusebi Nomen, Josep Maria Bringué i Òscar Encuentra pel partit Andorra pel Canvi, van celebrar ahir una reunió crucial a Sindicatura per aclarir les relacions entre totes dues formacions polítiques de cara a l’estabilitat parlamentària. Es tractava, és clar, de repassar el pacte de concertació que va permetre a Jaume Bartumeu ser investit cap de Govern amb l’abstenció d’ApC, i que a hores d’ara una gran majoria dóna per trencat.
Al final, la conclusió va ser que es dóna el pacte per trencat, però… És a dir, que tothom és conscient que l’acord inicial està esgotat, i que ara cal tornar al diàleg o bé el Govern veu limitades les seves vies per continuar, o bé algú haurà de carregar amb la responsabilitat que s’esgoti la legislatura tot just a l’inici.
És clar que la reunió d’ahir no és definitiva, però sí premonitòria. ApC i PS mantenen unes diferències abismals. No va quadrar en les files del partit liderat per Nomen la composició del Govern, ni mai s’ha sentit partícip de les iniciatives endegades per l’Executiu socialdemòcrata. ApC, i més concretament el seu president de grup, ha encarnat l’oposició més ferotge contra el Gabinet. Una posició legítima, és clar, de vegades no mancada de raons, però que de vegades semblava difícil d’explicar per a un partit que havia segellat un pacte, a no ser per corrents interns que mai haurien cregut ni apostat en aquest acord.
Bartumeu no ho té fàcil. La majoria absoluta que per poc no va aconseguir a les urnes està passant factura en un moment delicat en àmbit de país. El líder socialdemòcrata tampoc sembla disposat a cedir en el seu full de ruta i ha mantingut una actitud de distanciament respecte d’ApC, donant la sensació d’estar més proper als reformistes. De fet, les propostes entre CR i PS són molt més afins que les d’ApC, però el joc parlamentari i les rivalitats històriques obliguen els reformistes a reivindicar el seu joc d’oposició.
La picada d’ullet de Bartumeu a CR, afirmant en una entrevista a aquest mitjà que estava disposat a parlar d’un Govern de coalició, no d’unitat, s’ha d’interpretar dins d’aquest escenari d’indefinició, a les portes del debat al Consell General de la clau de la governabilitat, com és el Pressupost per a l’any que ve. Ahir es va trencar el pacte de concertació, però deixant la porta oberta a una proposta socialdemòcrata per reeditar-lo. És massa ampli i ambigu, i dóna la sensació que ningú no es troba a gust dins d’aquest pacte, però ningú no vol aparèixer com aquell que l’ha trencat.