El cap de Govern, Jaume Bartumeu; el ministre d’Economia i Finances, Pere López, i la titular de la cartera de Salut, Benestar i Treball, Cristina Rodríguez, es van trobar ahir amb els membres del Consell d’Administració de la CASS designats per l’anterior Executiu, Francesc Gran, Agustí Marfany, Josep Àngel Mortés i Carolina Gómez.
La reunió tenia com a objectiu comentar i analitzar les directrius que, segons l’Executiu, han de regir el pressupost de la CASS per a l’exercici de l’any vinent. L’objectiu és que des de la parapública es presenti un projecte de pressupost que tingui en compte la situació deficitària actual.
La reunió va servir també per avaluar la situació i escoltar els arguments i preocupacions dels membres del Consell d’Administració de la parapública que van ser designats per l’anterior govern. A la trobada també es va encomanar una revisió de les xifres analitzades amb la voluntat d’ajustar el màxim les previsions del dèficit per a l’any vinent. Un cop el Govern hagi aprovat el pressupost, té la intenció de reunir-se amb els quatre membres que representen l’Executiu al Consell d’Administració de la CASS per plantejar les orientacions d’actuació futura. Des de l’Executiu es va afirmar que sobretot es vol enllestir un pla de viabilitat de la parapública, que es duria a terme en tres anys.
El Govern també va assegurar que s’han de prendre mesures per evitar que s’incrementi el dèficit. Així, a les directrius a la CASS per redactar el pressupost s’explicava que «ens trobem en un context en què les necessitats de la població s’incrementen significativament a causa, entre altres raons, de l’envelliment de la població, l’aparició de noves tecnologies i teràpies més costoses i l’augment de les malalties cròniques. D’altra banda, la crisi econòmica afecta el nostre país des de diversos àmbits. S’ha produït una disminució de l’activitat econòmica, que ha comportat una reducció del nombre d’assalariats i un augment del nombre de persones desocupades». També s’afegia que la nova Llei de la seguretat social que entrarà en vigor l’1 de novembre incrementarà les prestacions sanitàries, cos que afectarà inevitablement el dèficit de la branca malaltia que s’ha produït durant els darrers anys.
Entre les directrius que el Govern va presentar a la parapública perquè s’incloguin al pressupost de l’any vinent hi ha l’ajustament «sense seguir la tendència d’augment de la despesa de la branca malaltia dels darrers anys». Des de l’Executiu es va assegurar que per facilitar aquest ajustament es vol impulsar una sèrie de mesures que permetin assolir l’objectiu. Entre aquestes mesures destaca el desenvolupament de la Llei General de Sanitat, l’establiment de la nomenclatura dels actes i productes sanitaris amb criteris de necessitat i eficiència i, finalment, la signatura de convenis amb els prestadors que incloguin condicions de qualitat i eficiència.
Finalment, des de l’Executiu es va afirmar que l’any vinent s’han d’implementar diverses mesures per frenar la situació deficitària, entre les quals, la creació de la figura del metge de referència com a professional que realitza el seguiment de l’estat de salut dels pacients i els orienta si fa falta a l’especialista. També es vol crear una cartera de serveis que, segons les prioritats de salut, estableixi els serveis i productes que s’ofereixen al país i a l’estranger, les condicions de prestació i de finançament públic. A més, es vol procedir a un control exhaustiu de les baixes, a la política de medicaments genèrics, mitjançant preus de referència per a grups de fàrmacs i a racionalitzar l’ús dels serveis sanitaris mitjançant protocols i mecanismes de compra. La idea del Govern és crear un comitè de seguiment que ha de vetllar pel desplegament d’aquestes mesures.
