Els lectors van triar a través del Facebook Òscar Ribas Reig com el p e r s o n a t g e que més els interessava. Alexandra Grebennikova entrevista l’ara ambaixador en directe i Albert Daina envia les preguntes per correu electrònic

ALBERT DAINA Totes les formacions parlen d’intercanvi d’informació, però no de l’ingrés a la UE. Andorra no en sortiria beneficiada, a la llarga?

Personalment ho preconitzo des de l’any 90. El primer Govern que presideixo després de la Constitució ja tenia aquest objectiu. L’adhesió és difícil per les obligacions que comporta. L’objectiu és aconseguir un acord especial que ens permeti de tenir accés al mercat únic i que no obligui a complir el nucli dur, les llibertats de circulació de persones i capitals i establiment. El tractat més proper seria l’ingrés a l’espai econòmic europeu. Ara hi ha Islàndia, Noruega i Liechtenstein. Islàndia en marxarà perquè ha demanat l’adhesió i Noruega, un dia o altre, també. Seria un bon moment per fer un espai per als quatre microestats.

ALEXANDRA GREBENNIKOVA. Com valora la tasca del Govern?

Hi ha coses que m’han semblat molt bé i d’altres no tant, però és massa aviat per valorar perquè el Govern ha esmerçat gran part dels seu potencial i treball al problema dels paradisos fiscals, que està camí de resoldre’s.

A. D. Com i fins on ens afectarà la crisi mundial. I quines seran les conseqüències?

Naturalment, ens afectarà. Nosaltres teníem una crisi estructural abans de la internacional. Què passarà quan sortim de la crisi internacional? Doncs que retrobarem la passada. La crisi mundial derivarà en menys crèdit a la gent i, per tant, menys consum i menys turistes. Una economia com la nostra seguirà amb números vermells.

A. G. Alguns membres del G-20 han parlat de limitar els incentius als directors de banca. Què en pensa?

Diré el mateix que va dir el president dels Estats Units. O som un país de lliure comerç o no ho som. El que cal és regular la banca. Per què limitar el salari dels directius de banca i no d’altres sectors? Per què no limitar els beneficis dels laboratoris farmacèutics? Perquè seria contrari al lliure comerç.

A. D. Si per l’intercanvi d’informació el negoci bancari baixa, no perilla el finançament de l’Estat. Això no obligarà a reconsiderar la despesa i el finançament públic?

La despesa pública ja fa temps que s’hauria d’haver reconsiderat. El deute depassa les nostres possibilitats. S’ha de resoldre el finançament, però no només de l’Estat, també de l’economia privada. Si l’Estat té un deute bancari de 500 milions d’euros, això vol dir que la banca no pot deixar- los als particulars. És un problema greu. Es busca finançament extern. L’any 90 amb el senyor Bartumeu vam buscar-lo pel túnel d’Envalira i ens vam trobar amb condicions més dures que als bancs d’aquí. No sé si han canviat les circumstàncies però serà difícil i, en tot cas, no seran les mateixes condicions.

A. G. Fins on és d’APC. Les declaracions d’ApC fins a quin punt reflecteixen l’opinió d’Òscar Ribas?

ApC no és un partit, és una plataforma. Vaig formar-ne part perquè era l’única oportunitat de fomentar un partit de centre. Hi estic d’acord amb algunes coses i en desacord amb d’altres. No en formo part ni intervinc en les decisions.

A. D.Molts comuns estan al límit del deute permès. Quin serà el seu futur?

També s’hauria de retallar la despesa, però és complicat, sobretot quan s’han creat servituds. Retallar una inversió és fàcil, ara suprimir funcionaris…

A. D. Un govern central, set comuns, no són molts organismes per administrar 85.000 habitants?

M’he manifestat centralista des de sempre. Crec que estaria bé una jurisdicció única per Andorra. Ara bé ,això és impossible i per tant haurem de lidiar amb els Estats Units d’Andorra.

A. G. No és exagerada una federació de parròquies

Podria tenir justificació fa cent o dos-cents anys a causa de les males comunicacions. Ara, però, hi ha les quatre parròquies centrals que estan pràcticament juntes. Aquesta estructura no es justifica. Està tot molt condicionat pel sistema electoral. Aquesta divisió dóna més possibilitats perquè persones de determinades parròquies puguin tenir càrrecs. Podria ser una explicació.

A. G. Què li sembla la idea de rebaixar a quinze anys l’accés a la nacionalitat

L’important no són els quinze o vint anys, sinó la integració. Tots coneixem gent que no s’integrarà ni amb seixanta anys al país. Quin és el problema d’Andorra? És tanta l’afluència de gent, que no hi ha marge per a la integració. En el moment en què la immigració supera la població nativa es crea un perill, es dissol la identitat andorrana. Excepte els catalans, els immigrants viuen en guetos. Els portuguesos, espanyols, francesos i anglesos… I això no és un problema exclusiu. Els altres estats comencen a prendre mesures. Per exemple, França.

A. G. Què opina de la paritat política?

No hi estic d’acord. Fixar quotes significa discriminar. Per què no es fixa una representació per als 70 anys? O per als menors de 25?