Aquests dies s’inaugura el 64è període de sessions de l’Assemblea General, el qual esdevé l’escenari per adreçar-se als mandataris de tots els estats per adreçar-se a la ciutadania mundial. Els discursos i les paraules de més de trenta caps d’Estat i de Govern versaran sobre la crisi financera i econòmica, el canvi climàtic, la reforma de les Nacions Unides i els objectius de desenvolupament del mil.lenni.

La conjuntura, però, és històrica, tal com ho ha exposat el seu secretari general, Ban Ki-Moon: “Si alguna vegada hi ha hagut un moment per actuar en un esperit de multilateralisme renovat, un moment per crear unes Nacions Unides mogudes per una verdadera acció col.lectiva, aquest moment és ara”.

La radicalitat històrica del moment actual es transforma en una exigència d’acció immediata. Així ho declarava el dimecres el nostre copríncep francès Nicolas Sarkozy: “La tasca és colossal, no ha fet més que començar. Raó de més per anar més ràpid i al més lluny possible. No ens queda temps… a Pittsburgh i a Copenhaguen, ho dic solemnement, res seria pitjor que un compromís mediocre. L’opinió mundial i les circumstàncies exigeixen que solucionem verdaderament els problemes i que no aparentem en fer-ho”.

En aquest marc, des del 1993 Andorra té l’oportunitat de poder-se adreçar a la Assemblea General de Nacions Unides, ja que des de llavors tres caps de Govern mai han faltat a la cita. Aquest any, el cap de Govern no hi serà; Andorra estarà representada pel ministre d’Afers Exteriors i Relacionals Institucionals, Xavier Espot. Alguns criticaran la seva absència. Però d’altres la valorem. La realitat és que en tres mesos s’ha fet més que en els darrers quatre anys. S’ha reconstruït el respecte i la confiança dels interlocutors internacionals i dels interns.

Els cinc acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal, el retall en les despeses de funcionament de Govern, la posada en marxa de les Taules de Desenvolupament Econòmic, la reforma del reglament de prestacions d’atenció social per a la prestació econòmica no contributiva per desocupació involuntària, etcètera.

Només són alguns exemples que mostren l’autoexigència empresa per aquest Govern des del primer dia. D’una vegada per totes, hem passat de les notícies farcides de promeses a les notícies amb accions de govern.