Si la situació financera del sector públic és delicada, la de l’ens de ràdio i televisió públic és dramàtica. RTVASA acumula, tot i la suculenta subvenció anual del Govern, un deute de dos milions d’euros i ha tancat els darrers exercicis amb dèficit.

El nou Govern socialdemòcrata ha exigit a la direcció, que es manté del darrer govern liberal, un esforç de contenció amb una reducció del 12 per cent de la despesa per a l’any vinent. La retallada té com a principals conseqüències una disminució notable de la producció pròpia, la no renovació de contractes de personal eventual, especialment a l’àrea d’informatius, i la no inclusió en el pressupost de cap partida destinada a finançar Eurovisió. La direcció d’RTVASA ha estat en aquest cas molt hàbil, traslladant la responsabilitat de renunciar al festival al Govern a qui s’ha sol·licitat una aportació extraordinària de 300.000 euros. En cas que l’executiu acceptés ens trobaríem que l’estalvi quedaria pràcticament en res, tot i que s’hauria retallat plantilla i renunciat a programació. És del tot lògic que des de l’associació de músics s’apel·li a la necessitat d’acudir al festival que ha aconseguit remoure el panorama musical. Ara bé, situant les coses al seu lloc la presència a Eurovisió sembla una de les despeses més accessòries d’un organisme que hauria de centrar els seus esforços a millorar la qualitat de l’oferta i el nivell i pluralitat dels serveis informatius, que esdevenen altaveus al servei del Govern, independentment de qui segui a l’edifici administratiu. I la millora de la programació passa per donar un suport explícit als grups i intèrprets del país a través d’una major oferta musical a la graella, una política que va més enllà d’enviar un cantant a Noruega el maig vinent. I això no vol dir una renúncia al festival, sinó limitar les participacions als anys en què es disposi d’una oferta pròpia i atractiva.