El ministre Espot va complir dimecres el formalisme obligat de visitar el seu homòleg espanyol a Madrid. Les relacions internacionals i el nou marc fiscal passa de forma indispensable per l’eix París-Madrid, malgrat el protagonisme que ha envoltat el president Nicolas Sarkozy, que ha liderat la creuada contra els paradisos fiscals i que va forçar Andorra a deixar l’immobilisme en aquest àmbit.

Dimecres, al Palau de Viana, els dos ministres van tenir l’oportunitat d’abordar de forma llarga (el sopar es va allargar fins a la matinada) els temes que marquen l’agenda bilateral hispanoandorrana. El més important, evidentment, fa referència a l’intercanvi d’informació fiscal i al conveni de doble imposició que ha de permetre que es deixi de penalitzar les empreses andorranes que treballin al país veí del sud.

El full de ruta marcat pel Govern continua avançant. De fet, aquest proper dilluns els grups parlamentaris votaran la llei d’intercanvi d’informació fiscal, que permetrà segellar els acords exigits per l’OCDE. Tot i la major influència francesa en l’escenari internacional, que ningú dubti que els dirigents espanyols han seguit molt de prop els compromisos andorrans. Des del silenci, si es vol. A Zapatero ja li va bé el protagonisme de Sarkozy, però el president espanyol manté exigències idèntiques i no hagués estat disposat a quedar relegat molt lluny de les aspiracions franceses pel que fa al Principat.

Després quedaran els altres acords, fins a sumar-ne 12, que és el mínim exigit per l’OCDE. Aquest és el nucli de la reunió al Palau de Viana, i així ho va expressar el mateix Miguel Ángel Moratinos quan es va mostrar convençut que a la cimera del G-20 a Pittsburgh, a final d’aquest mes, es podrà presentar l’acord amb Espanya d’intercanvi d’informació fiscal o bé anunciar l’acord imminent. A sobre la taula van haver-hi altres temes, com ara la polèmica entorn de les exportacions de sucre, la prova de Batxillerat o la importació de mostres biològiques, però res avançarà si no hi ha abans un pacte en matèria fiscal, que és ara per ara la principal prioritat d’Andorra per trobar un reconeixement internacional.

La pressió espanyola potser no és tan explicita com la francesa, però és palpable. La bona sintonia amb Espanya és important en un moment en què Madrid agafarà la presidència de la Unió Europea (UE), un altre dels pilars sobre el qual se sustenten els interessos internacional d’Andorra, que aspira a un major encaix a través d’un acord d’associació. Tal com va expressar el titular d’Exteriors, Xavier Espot, la pressa per complir els terminis obligava a virar també cap al sud.