D’infraestructures i finances comunals

Autor: Editorial
Font: El Periòdic d'andorra
Publicat el: 18 d'Agost de 2009

Aquest diumenge es va convertir en realitat l’edifici Perecaus. Per fi, els canillencs veuen satisfeta una vella demanda de joves i adults, així com d’entitats esportives i socials que fins ara estaven repartides per diferents punts de la parròquia.

Veiem amb molts bons ulls que els comuns continuïn treballant per modernitzar les seves infraestructures sempre en benefici dels ciutadans que les poden gaudir. També ens agrada que tot i l’aire festiu que inunda qualsevol inauguració, el cònsol de Canillo, Enric Casadevall, reservi una mica d’espai a l’autocrítica en reconèixer que l’obra arriba “amb retard i amb més cost del previst”. No és la primera vegada que s’acaba pagant més del pressupostat en un projecte parroquial i potser per això –entre molts altres motius– avui les finances comunals estan tal com estan. En aquest sentit, aprofitem la posada en marxa d’aquest nou recinte per enviar un desig: que la inversió sigui rendible almenys a llarg termini. Així, esperem que aquesta instal.lació no entri en aquella recurrent dinàmica del café para todos i sobretot confiem que amb el temps se li sàpiguen trobar uns usos eficients. Aquesta qüestió ens serveix per remarcar novament la necessitat de fer una reflexió profunda sobre el model de transferències i competències de les corporacions amb una més que necessària revisió de la llei de Finances Comunals. Creiem que l’era dels interessos parroquials potser ja està caduca i s’hauria de donar pas a l’època de polítiques nacionals en què els comuns tenen molt a dir. L’endeutament comunal continua creixent i aquest no és només un problema de les parròquies, sinó també ho és del país perquè, dèficit comunal és sinònim de dèficit estatal. És a dir, el problema no es pot encarar d’una forma aïllada, sinó que requereix d’una solució global.
I quan el cap de Govern, Jaume Bartumeu, durant la inauguració de l’edifici Pere Caus assenyala que la citada obra hauria de ser un pas per unir esforços entre comuns, intuïm que la voluntat política potser camina per la ruta de la política nacional. Pensem que seria tot un encert.

pdf3.jpg