L’economista francès, exassessor especial de François Mitterrand i primer president del Banc Europeu per al Desenvolupament (BED), Jacques Attali, va cobrar 300.000 euros anuals durant tres anys com a assessor de l’anterior executiu sense que l’actual executiu no hagi trobat cap informe elaborat pel consultor. Així ho va explicar ahir el màxim responsable governamental, Jaume Bartumeu.
El polític socialdemòcrata va exposar l’exemple d’Attali com la despesa generada en l’anterior legislatura que ara es mirarà de controlar. I sense revelar cap més detall d’altres casos, Bartumeu va explicar que a partir de la documentació que s’està analitzant “hi haurà sorpreses i m’estimo més que n’hi hagi poques”.
El cap de Govern, amb fina ironia, va exposar que percebre “300.000 euros l’any i no produir cap informe consistent ho hem de qualificar de car”. Jaume Bartumeu va fer aquestes manifestacions en una entrevista al programa Cal Fernàndez, d’Andorra7 Ràdio. On també va revelar que la relació que l’anterior executiu havia establert amb Attali superava la legislatura. El contracte era per a dos anys més. “Però ho hem aconseguit parar.” Bartumeu va insistir en la transparència amb què pensen actuar. I en la voluntat de “governar en defensa de l’interès general”. Per això va assegurar que si apareixen indicis d’irregularitat o situacions que penalment mereixin ser tipificades “ho farem públic”.
Economia
Bartumeu va parlar força en clau econòmica. De fet, va assegurar que abans d’analitzar documentació de les legislatures i valorar-les és prioritari dur a terme les modificacions legislatives necessàries per donar compliment a la Declaració de París. El cap de Govern va explicar que la darrera conversa amb Christian Frémont va servir per deixar clar que França vol que s’acceleri el treball, que ja no pot tenir com a data de finalització el 15 de novembre, sinó el 24 de setembre. El mandatari governamental va assegurar: “Ens agrada complir els nostres compromisos”, i es va mostrar convençut que hi haurà temps per assolir-los. I va esmentar quins seran els tres primers països amb els quals se signaran convenis d’intercanvi d’informació administrativa: França, Espanya i Bèlgica. Aquest darrer país, va assegurar Bartumeu, no és cap simbolisme. Tan senzill com el fet que ho ha demanat.
El responsable governamental va explicar també que si el Principat compleix els seus compromisos, Andorra estarà en disposició de demanar l’ajut als interlocutors per a d’altres qüestions. I ho va explicitar amb l’endeutament. Bartumeu va assegurar tenir el suport de França per trobar vies per refinançar els 700 milions de deute de l’Estat. “Crec que trobarem l’entitat [que financi] si tenim els amics que ens apadrinen”, va dir el cap de l’executiu, que va deixar clar que el suport financer s’ha de cercar a fora. I va esmentar tres entitats: el Banc Europeu d’Inversions, el Banc Europeu per al Desenvolupament i el Banc Central Europeu.
El Govern estudiarà si dota d’autonomia pressupostària el Consell Superior
El cap de Govern i el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Lluís Montanya, es van reunir durant una hora i mitja a l’edifici administratiu. És una trobada que es reprendrà els dies vinents perquè, tal com va assenyalar Montanya, encara “hem d’acabar d’examinar” algunes qüestions. No obstant això, s’hi va parlar de gairebé tot, segons el president de l’òrgan de govern judicial: de la llei de la carrera judicial, d’independència pressupostària, de codi de procediment civil, de l’organigrama de la justícia o de la reestructuració dels nuncis. El màxim responsable de l’executiu va assenyalar que havia estat una reunió “intensa i positiva”, i es va comprometre a estudiar una de les peticions del CSJ: tenir autonomia per gestionar el seu pressupost.
Tanmateix, va indicar que “al Consell Superior li preocupa la llei de la carrera judicial” i que igualment era una qüestió prioritària per a l’executiu. En aquest sentit, va indicar que l’exministre de Justícia Antoni Riberaygua ja l’havia informat al seu dia del contingut de l’avantprojecte elaborat, però va precisar que “el que no conec són les observacions que planteja el conjunt del món judicial”, ja que encara no havia tingut temps d’estudiar-les. Sí que hi va afegir que tenia previst fer-ho immediatament.
Bartumeu va indicar que el president del CSJ també li havia demanat el nomenament d’una persona que exercís d’enllaç entre ell mateix (que ha assumit la cartera de justícia) i l’organisme judicial. El cap de l’executiu va indicar que ho veia factible. Al seu torn, Montanya es va felicitar que sigui el cap de Govern qui porti els afers de justícia.