En poques setmanes, Jaume Bartumeu serà cap de Govern. El líder socialdemòcrata ja treballa en la configuració del seu gabinet i, sobretot, en les primeres accions del nou executiu, que afronta reptes clau, com ara la resolució de la crisi dels paradisos o plantejar la nova relació amb Europa.

Quin perfil tindrà el seu Govern?

El país necessita un equip que funcioni amb cohesió, amb bona sintonia entre els seus membres i que sigui obert al que representa L’Alternativa, que va més enllà del PS. No tots els membres tindran carnet.

Està ja decidida l’estructura quant a ministeris?

Estem reflexionant una estructura més lleugera, que significa fer moviments de departaments, però no ho tenim tancat.

Com valora l’adjudicació de 50 milions d’euros en obra pública feta la setmana passada?

Les adjudicacions són resultat d’un pressupost que no vam votar però que és el de l’Estat i, per tant, no el discuteixo. Les licitacions es van fer amb el Govern encara en plenes funcions, però l’obertura de plecs i les adjudicacions arriben ara. Un executiu després de celebrades les eleccions i a un Estat on es reconegui el principi d’alternança s’ha de limitar a gestionar els afers corrents i no fer adjudicacions. Un gabinet que està fent les maletes no pot condicionar el criteri d’oportunitat del Govern que vingui, sigui del color que sigui. La legalitat és total, però en el procés hi ha una absència absoluta d’ètica i estètica.

Preocupa que això limiti la capacitat d’inversió?

Un Govern tampoc té tan fàcil moure un pressupost ja adoptat. Quan parlo de criteri d’oportunitat, em refereixo que algunes obres no les considerem d’urgència absoluta i podríem no fer-les per utilitzar diners per a altres coses.

Quines obres no haurien fet?

Un Govern nou hauria de poder analitzar amb els seus tècnics si realment una obra requereix aquesta urgència. Per exemple, entenc que el nou pavelló de menors no és urgent. La dinàmica de l’executiu és deixar la situació al més endeutada possible des del punt de vista de la caixa pública i que gestionem nosaltres les dificultats.

En la nova legislatura, serà possible un equilibri per no tenir més endeutament?

És un desig inabastable, entre altres coses, perquè la crisi fa que baixin els ingressos, independentment de les reformes tributàries que es facin. És urgent seure amb l’ABA, agafar el brau de l’endeutament per les banyes i aclarir com podem reconvertir aquest endeutament a curt termini en un altre a llarg termini i transformar el crèdit a compte corrent en préstecs amb períodes d’amortització llargs. També hem de trobar un acord de finançament que hem d’anar a buscar més enllà de les fronteres. I això ho hem de fer en concertació amb l’ABA.

Però per anar a fora, la imatge del país com a paradís fiscal ha de canviar…

I no només això. L’afer del sucre és il·lustratiu. No pots anar fent fotografies i rodes de premsa i després que passi això. Madrid va tallar els ponts de diàleg un mes abans de les eleccions. Per denunciar un veí davant el comitè de seguiment de l’acord d’unió duanera has de tenir tota la raó i que ningú et pugui atribuir cap pràctica irregular. I tot iaixò, si tens seny i ets conscient del caràcter reduït del nostre àmbit d’influència internacional, el que has de fer és parlar amb el veí i buscar una solució.

I com solucionarà aquest afer?

S’arreglarà ràpidament, restablint les relacions, que no estan trencades sinó només congelades, entre els ministeris d’Exteriors d’Espanya i Andorra i entre les administracions duaneres. Si convé, anirem a parlar al més alt nivell a Madrid i trobarem una solució. No continuarem un contenciós absolutament equivocat a Brussel·les en una qüestió on no tenim raó.

Com planteja el debat de l’IVA?

Les diferències entre el projecte de llei de Mirapeix i la nostra idea són minses. Nosaltres no tenim un text i el seu està fet a partir de la directiva comunitària, que és a partir de la qual hem de treballar tots plegats. El tipus final, sigui el 5,5%, el 5% o el 3,5%, no és el debat perquè es tracta de veure que, amb les xifres a la mà, el sistema funcioni.

Quin és el calendari?

Té urgència. Hem d’esmerçar les hores que calgui i no allargar la qüestió. Confiem que serà part del pacte d’Estat i que els tres grups estaran en disposició de treballar. El calendari l’hem de comptar per mesos i, raonablement, a finals d’any, el dibuix de la reforma tributària hauria d’estar enllestit, que no vol dir votat.

Per entrar en vigor el 2010?

Al llarg de l’any vinent, sense situar- me en quin trimestre, hauríem d’estar en disposició de poder començar a traslladar-l’hi.

Amb les altres figures impositives, hi havia més diferències…

CR deia que l’impost sobre el rendiment del treball ja existia com a la cotització a la CASS. Quant al concepte, per tant, ja hi estem d’acord, però el criteri d’interpretació no seria admissible en negociar els convenis de doble imposició. Ho hem d’analitzar amb tècnics. Si experts en tributació em demostren que això funciona, estaré encantat d’assumir la proposta de CR però estic convençut que internacionalment no és defensable.

Alguns critiquen que no es prevegi la possibilitat de fer diferents trams…

Vam fer una proposta de principis. La llei encara no està feta i hi haurà coses per preveure, però a mida de cadascú no es pot fer.

La taxació sobre el rendiment de l’estalvi també serà del 10% i tindrà exempcions?

Això es preveurà quan es faci la llei. Es faran topalls a partir dels quals hi hagi exoneracions. També hi ha el problema del que es coneix com la renda universal. No pot ser que no anem a buscar totes les rendes dels ciutadans perquè si no s’emportaran els diners a un altre país.

Es crearà una agència tributària per controlar-ho?

Pensem contractar poca gent perquè reconvertirem la duana, que és la millor administració que podem tenir. En un país petit com el nostre, és fàcil organitzar una administració poc feixuga i molt efectiva.

Mantindrà el creixement zero a l’administració?

El creixement ha de ser el que ha de ser en educació, en seguretat ciutadana i en sanitat i assistència. En la resta d’àmbits farem una gran reforma en la forma de treballar i en la voluntat de servir al ciutadà. Amb molts menys càr recs de confiança el Govern pot funcionar millor. Què passarà amb la Llei d’inversió estrangera? No estàvem contra la inversió estrangera sinó contra un mal projecte i el temps ensha donat la raó. Els únics moviments no són més que adequacions de situacions de fidúcies ja existents. No ha vingut inversió positiva perquè no hi ha un marc jurídic que doni seguretat i perquè no hi ha una tributació homologable que permeti treballar des d’Andorra cap a la UE. Volem una aportació positiva de la inversió forània, però parlant amb els sectors i en el marc de l’acord d’associació amb Europa.

Aquí també hi ha diferències amb CR…

Entenem que la bona via és l’acord d’associació, la que estan fent servir altres països, i que la de l’Espai Econòmic Europeu està extingida però no farem un debat nominalista. L’acord de cooperació ha estat un fracàs; el poc contingut que tenia no s’ha sabut aprofitar i no ha aportat res de positiu. Per tant, no compartiríem que es digués que amb això ja n’hi ha prou. En canvi, amb tot el que sigui fer un salt qualitatiu amb més embrancament amb Europa estem oberts a parlar-ne i ho farem en el marc del pacte d’Estat. S’ha de pactar un mandat per anar a Brussel·les a negociar i si hi ha una altra via que permeti que els nostres joves no hagin de fer cues per regularitzar la seva situació a Espanya, l’agafarem.

Què passarà amb les lleis laborals?

Plantejarem la qüestió conscients que tenim 14 consellers. Al programa d’ApC hi ha plantejaments propers. Per la via d’esmenes poden adoptar-se textos amb una millora raonable.

Quina serà l’estratègia amb l’assegurança d’atur?

Portarem la proposta a debat parlamentari i demanarem crear una comissió com la que va reformar la Seguretat Social per analitzar la qüestió.

Es pot acabar repetint amb ApC el paper jugat pel CDA la passada legislatura?

La situació aritmètica és similar però l’escenari polític i econòmic és diferent. El debat essencial de la legislatura serà si hi ha una majoria que vol acostar-se a Europa, arreglar l’endeutament i adequar la qüestió dels paradisos i crec que hi és.

Reduirà els anys d’accés a la nacionalitat?

Presentarem una nova llei. Hauria de reduir-se a deu, però prou feina tindrem perquè n’acceptin quinze. També cal una reflexió sobre les dobles nacionalitats.

“Amb el secret bancari, el risc seria no avançar-se”

Si es va massa ràpid amb la reforma del secret bancari, no pot ser contraproduent?

El nostre problema no és l’OCDE, és Madrid i París i és la coincidència en la mateixa persona del president de la república francesa i el Copríncep. No podem esperar si volem ser lleials amb els nostres compromisos i els nostres veïns. Hem de moure fitxa i modificar la legislació per admetre un aixecament molt parcial que faciliti l’intercanvi d’informació a nivell administratiu. Això no requereix tres mesos i els polítics ho sabem. I ni el Copríncep ni la comunitat internacional estan disposats a esperar. Serà una de les primeres qüestions que tractarem i, tan aviat estigui el projecte de llei, abans d’entrar-lo a tràmit el discutirem amb el conjunt de l’arc parlamentari i en parlarem amb el sector financer. Hem d’arribar al setembre amb el text a punt de ser discutit i aprovat al Consell. El risc seria no avançar-se.

L’objectiu és presentar al Consell una llei ja consensuada?

Sí. No parlem d’un text extremament complicat ni complex en el volum del seu articulat. S’ha de fer així i en la negociació del pacte d’Estat és una de les qüestions que ha de quedar plasmada. Els dos veïns ens ho demanen i és un sí o sí. Hi ha poc marge de discussió, no hi pot haver moltes matisacions, per molt que digui el senyor Albert Pintat. L’únic marge és decidir si es vol fer o no. Si una majoria del Consell optés per no, estaria decidit però després vindria la repercussió.

El preocupa que els mecanismes del Consell puguin endarrerir la tramitació del text?

No, perquè tinc clar que els dos grups principals del Consell, i amb això no dic que ApC no hi estigui d’acord, tot i que fins ara no s’ha manifestat tan clarament, no ho volen. CR assumeix el calendari de la declaració de París, que marca el novembre, i nosaltres ens volem avançar. No veig que hi hagi una voluntat d’endarrerir-ho gaire més.

En el fet d’acceptar l’aixecament del secret bancari, Andorra està en disposició que sigui modulable?

No tenim marge per negociar aquest principi. O s’accepta o no, però no es podrà modular. L’hem d’agafar amb les disposicions de l’OCDE. El que sí que s’ha de dir és que el secret bancari continua. No es podrà demanar una llista de tots els nacionals que tinguin comptes a Andorra, però sí que es podrà demanar informació sobre el que determinada persona sotmesa a una investigació tributària tingui al país

La retroactivitat serà modulable?

Entenc que no, però aquesta qüestió l’haig de consultar amb els nostres assessors per poder contestar correctament. Veig difícil que aquest criteri el puguem demanar i ens l’acceptin. Si tornem a agafar l’exemple d’aquesta persona sospitosa, pot ser que la investigació hagi començat fa mesos i no els puguem dir que els donem la informació a partir de l’aprovació de la llei. Seria una prova de deslleialtat.

Pot haver-hi una allau de demandes quan s’aprovi la llei?

No. Fins ara, Andorra ha fet molta cooperació per la via judicial en delictes per tràfic d’estupefaents o persones i blanqueig. Hi ha hagut moltes demandes cursades i contestades; fins i tot declaracions de sospites de determinades operacions per part dels bancs. No es passarà del no res a l’intercanvi. Els casos més escandalosos ja estaven tractats.

Hi ha por que moltes persones retirin els diners?

El secret bancari continua. Si el ciutadà en qüestió està en regla amb el seu país i no té cap activitat que li pugui suposar un control fiscal, tindrà la mateixa tranquil ·litat que ara.