Cal malfiar-se de les enquestes? Aquests dies ha sortit publicat el resultat d’una enquesta encarregada per Govern sobre la intenció de vot per a les eleccions del dia 26. Curiosament, el resultat previst pel partit hereu directe del que té la majoria al Consell General –o sigui, el del Govern– era més aviat dolent. Però, hom es pot fiar de les enquestes? Certament no!

En primer lloc, ens manca cultura d’enquestes i molta gent contesta qualsevol cosa a les preguntes. I en el cas de la intenció de vot, la realitat encara és més flagrant: des de sempre, la majoria d’andorrans hem estat contraris a fer públic el nostre vot –tot i que fos evident– i aquest costum ha passat a bona part de les noves generacions. D’aquí la gran quantitat de respostes d’indecisos o que no volen contestar; i estic segur que molts dels que van confessar la seva intenció de vot ho van fer sense dir la veritat del que pensen fer. Tothom sap que aquestes enquestes «anònimes» no ho són tant, a partir del moment en què, el que truca ho fa a un número concret que, si es vol, es pot saber a qui correspon. I la gent, per si un cas, prefereix ser discreta pel que fa al seu vot.

A part d’això, que interessa més, que sembli que hom gua- nya per atreure els que els agrada que guanyi el que han votat, o que sembli que hom pot perdre per animar els que preferirien que es guanyés? Aquesta és la qüestió que, sovint, ha fet que el que podia fer-ho donés unes previsions que no eren reals! I no vull pas dir que aquest sigui un d’aquests casos, però vés a saber!

Cal anar a votar? S’ha organitzat un embolic que no he acabat d’entendre ben bé; segons sembla, la Junta Electoral ha renyat el Fòrum Nacional de la Joventut perquè, amb diner públic, instava el col·lectiu jove a anar a votar i això és contrari a la llei. No sé si realment tenim una llei que ho prohibeix però, si la tenim, és com tantes altres que no té ni cap ni peus! Personalment em molesta no poder fer aquest escrit amb el suport del diner públic –estaria bé de tenir una subvenció– perquè, si en tingués, em faria un plaer de, en aquest cas, transgredir la llei. Penso que si a casa nostra el vot no és obligatori és perquè, des de sempre, la participació dels electors a les votacions és considerable; tanmateix, si no fos així, ja seria partidari de, com en alguns llocs d’Europa, fer el vot obligatori. Penso que és un dret i no un deure legal, però penso que és un deure cívic i de respecte per a la resta de la població, cosa que, al meu entendre, és tan fort com una llei escrita. Vagi, de tota manera, el meu consell a tothom: el dia 26, s’ha d’anar a votar!