Malgrat no tractar-se d’un debat pròpiament dit, el format amb què es plantejava no ho admetia, la trobada organitzada per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) amb els cinc candidats a cap de Govern per abordar el model econòmic i fiscal va permetre constatar, al marge de la major o menor preparació dels candidats en la matèria, que aquesta qüestió serà un dels grans eixos sobre els quals girarà la campanya electoral.

I és que si en alguna cosa van coincidir els cinc candidats és que s’ha acabat ja el temps dels grans debats i confrontacions, i que el país necessita amb més urgència que mai, i la situació de crisi econòmica i financera i la pressió internacional ho fan encara més inajornable, tancar un gran pacte d’estat per dotar-se d’un model econòmic i fiscal clarament definit, que atorgui seguretat jurídica i que sigui del tot homologable amb els països de l’entorn.

No obstant, la recepta proposada per cada una de les formacions varia. Així, i pel que fa al model impositiu i malgrat que tots els candidats, menys el d’Andorra pel Canvi (ApC) Eusebi Nomen, aposten per un IVA, quelcom assimilable pel candidat de la Coalició Reformista Joan Gabriel, el líder de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, i el mateix Nomen parlen obertament de la introducció d’un impost directe sobre els beneficis, posició compartida per la cap de llista dels Verds, Isabel Lozano, i pel líder d’Unió Nacional de Progrés (UNP), Tomàs Pascual, mentre Gabriel aposta únicament per aplicar una retenció del 10 per cent a la renda dels no-residents.

Com no podia ser d’una altra manera, també es va tractar el model de relacions internacionals. Moltes divergències hi va haver en aquest punt, amb un Jaume Bartumeu, que aposta per un acord d’associació amb la Unió Europea, o un Eusebi Nomen que aposta per anar piano piano i centrar esforços en la consolidació de convenis de doble imposició amb tots els països possibles de la Unió Europea. “No cal començar per França, potser seria més senzill començar pels nouvinguts”, va dir l’economista. De la seva banda, Gabriel aposta, igual que els Verds de Lozano, per arribar a acords de cooperació a escala europeu perquè Europa tracti Andorra “com la resta de països”.

En termes de la reactivació de l’economia, Bartumeu proposa tota una sèrie de mesures socials fent especial èmfasi en la necessitat de “donar la mà i no l’esquena”, en col·laboració amb els comuns. Nomen coincideix en la necessitat de consens per reactivar l’economia, mentre que Gabriel aposta per la creació d’una taula entre administracions per iniciar la reforma de l’economia.

Joan Gabriel situa l’endeutament en 725 milions d’euros davant la sorpresa d’assistents i candidats

L’acte organitzat per la CEA va començar fort, i és que el candidat de CR, Joan Gabriel, va obrir el torn de paraula indicant que l’endeutament financer de les administracions comunals i el Govern ascendeix a 725 milions d’euros. “En els dos primers anys el deute continuarà creixent”, va comentar el liberal, que va indicar que el seu projecte preveu aquesta situació i que compta amb els mètodes adients per frenar aquesta situació. “Proposem passar a fer emissions de deute públic per aconseguir que la banca andorrana tingui capacitat de deixar més diners entre públic i privats, i aconseguir uns beneficis importants per al sector privat.”

No li va fer gaire gràcia aquesta dada, a Jaume Bartumeu, i és que el candidat de l’Alternativa va reconèixer només tenir comptabilitzats 450 milions. No obstant, “la transparència no ha estat la virtut del Govern actual”, va comentar el líder. Per solucionar la situació, Bartumeu proposa “amortitzar l’endeutament, cosa que ara no es fa” contractant una “línia que permeti negociar les pòlisses i arribar a uns préstecs amb amortitzacions de 20 o 25 anys”. Això, segons Bartumeu, permetrà arribar “a final de legislatura a l’equilibri pressupostari”.

De la seva banda, el candidat d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, va indicar que “la realitat és que el pressupost 2009 conté un dèficit amagat d’uns 80 milions d’euros; la gestió liberal provoca un dèficit de 70 milions d’euros a l’any, i per això hem arribat a al situació actual”. En qualsevol cas, Nomen no va voler entrar a analitzar el model fiscal que cal aplicar, però sí que va remarcar la necessitat de restablir el deute de la CASS, sobretot en els capítols de vellesa i malaltia.