El relat del no a Andorra manté una campanya permanent amb adeptes fidels, mentre que a Europa són nombroses les veus que fan ressonar des de sales oficials els arguments. Al Parlament Europeu les veus dels eurodiputats de diversos colors polítics van coincidir fa uns dies a assenyalar que l’acord d’associació serà beneficiós per als ciutadans i les empreses d’Andorra i San Marino. Així ho van expressar Laura Ballarín, responsable del grup dels socialistes per a microestats europeus, i Sebastião Bugalho, dels populars. També ho va fer una tècnica txeca de la comissió negociadora.
A la sessió es va evidenciar una voluntat majoritària d’avançar cap a una integració equilibrada i beneficiosa. Representants de diversos grups polítics van destacar les oportunitats que el nou marc suposarà per a ciutadans, empreses i institucions d’ambdós estats. La ponent de l’informe, Laura Ballarín, va remarcar l’abast històric de l’acord: “Tenim l’acord més ampli possible amb un país tercer. És un pas important per reforçar una relació que serà beneficiosa per a les dues parts.” Ballarín va defensar que aquest text representa una “gran victòria” per al Parlament i que “els ciutadans i ciutadanes d’Andorra i San Marino podran finalment gaudir de l’entrada al nostre mercat interior”. Alhora, es va fer una crida al Consell de la Unió perquè es pronunciï sobre la naturalesa jurídica i l’Eurocambra pugui fer la votació definitiva.
Nacions
Des del Partit Popular Europeu, l’eurodiputat Sebastião Bugalho va compartir la valoració positiva, destacant que l’acord no tan sols és un avenç tècnic, sinó també simbòlic: “Parlem de nacions en tota regla, amb una història centenària. No són només microestats. Se les ha de tractar com a tals.” Bugalho va aplaudir que el text final no inclogui el terme “microestats”, un detall rellevant per a la dignitat institucional d’Andorra i San Marino.
El debat va posar de manifest la importància que els eurodiputats atorguen a la transparència i a la protecció dels interessos locals. En aquest sentit, Bugalho va destacar que “la modificació de l’esmena 20 és crucial”, ja que estableix que els governs d’Andorra i San Marino han de continuar oferint informació pública sobre els termes de l’acord. També va fer referència a les esmenes 22 i 33, que busquen garantir “igualtat i justícia” en el comerç transfronterer i establir un sistema de vigilància econòmica i financera per evitar desequilibris derivats de la dimensió reduïda dels dos estats.
Pel que fa a l’impacte pràctic, Ballarín va subratllar que els consumidors andorrans “es beneficiaran d’una sèrie de béns i serveis a preus més competitius, cosa que incrementa el poder adquisitiu i la qualitat”. Així mateix, va fer èmfasi en el potencial que el nou marc obre per a les petites i mitjanes empreses: “Les pimes han estat considerades, i això permetrà ampliar les oportunitats d’inversió i accés al mercat.”
El suport no va ser només parlamentari. Des de l’SG.H.3, que gestiona les negociacions estratègiques amb microestats europeus, com l’acord amb Andorra i San Marino, una tècnica va confirmar que l’acord suposa una fita significativa: “Hem negociat un acord molt ampli amb Andorra i San Marino, que entra en el marc del mercat interior i respecta les quatre llibertats i les polítiques adreçades.” També va destacar que aquest nou vincle “va fins i tot més enllà que l’acord de l’Espai Econòmic Europeu”, i que inclou, entre altres aspectes, una unió duanera i un accés homogeni al mercat, sota les mateixes condicions normatives.
Un dels elements més destacats va ser la referència al sector financer. Segons la mateixa font, “el mercat de serveis financers s’incorporarà de manera progressiva” i quedarà subjecte a una auditoria que valori la solidesa reguladora d’Andorra i San Marino. Aquesta mesura vol garantir un accés segur i ordenat a un dels àmbits més sensibles del mercat interior europeu.
L’acord d’associació també inclou un marc per fomentar la cooperació en àmbits com ara la recerca, la política social, la protecció dels consumidors, la cultura o el medi ambient. A més, estableix mecanismes institucionals per assegurar el bon funcionament del mercat interior i un sistema de resolució de controvèrsies que, en última instància, podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Darrer Tràmit
Tot i l’ampli consens, Ballarín va reconèixer que el procés encara ha de superar l’últim pas: “Espero que el Consell de la Unió pugui tancar l’acord com més aviat millor per poder ratificar-lo aquí i que els ciutadans puguin finalment gaudir-ne.” En aquest sentit, va destacar la importància de l’escenari global actual, en què la Unió Europea necessita “més aliats que pensin com nosaltres i que comparteixin els nostres valors”. El Consell de la Unió ha de pronunciar-se sobre la naturalesa jurídica: mixt o no, un aspecte important. Els missatges llançats contrasten amb la campanya de desinformació que s’ha instal·lat en alguns sectors. En aquest context, la sessió del Parlament Europeu esdevé un suport polític de primer nivell per a les forces que defensen el sí. Les intervencions van refermar que l’acord és una aposta per alinear el país amb els estàndards i oportunitats del segle XXI, sense perdre la identitat institucional.
“És una gran victòria per al Parlament i una oportunitat real per als ciutadans i empreses” Laura Ballarín, eurodiputada europea
“Parlem de nacions amb història centenària que mereixen ser tractades com a estats”
“L’acord garanteix entrada homogènia al mercat, respectant normes comunes”
