Possiblement, la població, almenys una part, comença a mostrar fatiga pel que fa al permanent debat sobre l’acord d’associació. Són deu anys de negociació i ara, quan s’encara el tram final, s’intensifiquen els missatges i aviat començarà una campanya que hauria de ser prèvia a la del referèndum que donarà la paraula i la decisió als andorrans.

Independentment d’aquest encreuament de missatges interns, és interessant disposar d’informació directa, no tant de les autoritats que s’autolimiten en un discurs oficialista, poc comprensible i proper i, per tant, molt distant i que no cala en la població.

Eurodiputats de diversos colors polítics han intervingut en una sessió de l’Europarlament per parlar de l’acord. Davant una campanya del no que s’alimenta sovint de pors i mitges veritats, i una defensa del sí de baixa intensitat de suport a l’executiu, les institucions europees comencen a parlar clar. El debat al Parlament Europeu ha deixat una imatge contundent: el suport a l’acord és ampli, transversal i estratègic.

Eurodiputats de diverses famílies polítiques coincideixen que és una oportunitat real per als ciutadans i les empreses andorranes, amb garanties i respecte per la seva singularitat. Aquest consens no tan sols és polític, també és simbòlic. Després de deu anys de negociació, Europa reconeix Andorra com una nació amb identitat i veu pròpia dins el context europeu.

Es valora l’esforç fet i es defensa un model d’integració amb períodes transitoris i salvaguardes adequades. La UE veu Andorra com un soci que comparteix valors, estabilitat i voluntat de cooperació. És cert que hi ha hagut veus crítiques, però són minoria i responen a lògiques polítiques que sovint ni tan sols tenen Andorra al radar.

El missatge central que surt d’Europa és clar: aquest acord no tan sols és possible, és desitjable. La pilota és ara al terrat del Consell de la Unió, però el suport europeu reforça la confiança en un futur compartit amb garanties i ambicioses oportunitats per al país. Sempre, és clar, que així ho decideixi el poble andorrà, que té la darrera paraula.