Les recents declaracions de Rosa Gili, cònsol major d’Escaldes-Engordany, criticant el Govern per “atrinxerar-se” en la recopilació de dades sobre pisos buits en lloc de prendre mesures immediates, són un exemple clar d’opacitat i falta de responsabilitat per part del Comú.

Segons ella, el nombre exacte de pisos buits no hauria de ser un obstacle per començar a actuar. Aquesta crítica, però, amaga la seva pròpia ineficàcia i falta de col·laboració.

Gili critica el Govern per centrar-se massa a obtenir dades, argumentant que si ja se sap que hi ha pisos buits, s’haurien de prendre accions sense esperar a tenir-ne el nombre exacte. Aquesta afirmació és totalment incoherent perquè sense dades concretes, com es poden dissenyar polítiques efectives per solucionar la problemàtica de l’habitatge?

És imprescindible comptar amb informació precisa per entendre l’abast del problema i actuar en conseqüència. La manca de dades no només impedeix l’elaboració de solucions adequades, sinó que també demostra una preocupant falta de transparència i compromís per part del Comú.

És incomprensible que Escaldes-Engordany no hagi proporcionat les dades sol·licitades pel Govern per elaborar l’índex de preus de referència. Aquesta falta de col·laboració posa en qüestió la voluntat del Comú per abordar seriosament la crisi de l’habitatge. Gili hauria de liderar amb l’exemple, facilitant la informació necessària per poder prendre mesures efectives i coordinades.

Elaborar un índex de preus de referència és una eina fonamental per afrontar la crisi de l’habitatge de manera eficient. Aquest índex permetria obtenir una visió clara i precisa de la situació del mercat immobiliari, identificant les zones amb més demanda i amb més oferta, així com els preus mitjans de lloguer i compra.

Amb aquestes dades, es podrien dissenyar polítiques públiques més ajustades a la realitat i promoure mesures específiques per equilibrar el mercat, fomentar la construcció de nous habitatges i facilitar l’accés a l’habitatge per a les famílies més vulnerables. Dissortadament, Gili està més interessada per fer la guitza a Govern que per solucionar els problemes de la ciutadania.

Si el Comú d’Escaldes-Engordany no proporciona les dades necessàries, ens hem de preguntar el motiu. Estan amagant la veritat per evitar crítiques a la seva gestió? Prefereixen mantenir l’opacitat per protegir altres interessos? Aquesta actitud és irresponsable i juga amb les esperances i necessitats de les ciutadanes i els ciutadans que confien en les institucions per trobar solucions a problemes urgents. La transparència és fonamental en qualsevol institució del país, i la manca d’aquesta només serveix per deslegitimar les seves accions i decisions.

A més, la cònsol major lamenta la manca de comunicació del Govern sobre la llei òmnibus destinada a abordar la problemàtica de l’habitatge i altres modificacions legislatives. Aquest argument sona més a una excusa que a una crítica fonamentada. El Comú té la responsabilitat de mantenir-se informat i ser proactiu en qüestions que afecten directament els seus ciutadans.

Si realment hi ha una falta de comunicació, això no justifica la inacció del Comú, sinó que posa de manifest la seva poca voluntat de prendre la iniciativa i buscar les solucions necessàries.

Les crítiques al Govern només seran creïbles si van acompanyades d’un compromís real per part del Comú per treballar conjuntament i aportar les dades necessàries per a la presa de decisions. Sense això, les declaracions de Gili no són més que una excusa per amagar la ineficàcia i la manca de voluntat política del seu equip.

Les ciutadanes i els ciutadans d’Escaldes-Engordany mereixen una gestió responsable i transparent, i és hora que el seu Comú estigui a l’altura de les seves necessitats i expectatives.

I això no s’aconsegueix apujant el 10% el salari dels polítics de la corporació del Comú.