El programa ‘Reviu’, promogut per la majoria d’EnClar al Comú d’Andorra la Vella, pretén reformar pisos buits i posar-los al mercat de lloguer a preus assequibles. Tot i que la idea de revitalitzar el parc d’habitatges i millorar l’accés a lloguers assequibles és lloable i necessària, la seva implementació planteja seriosos dubtes sobre la seva efectivitat i justícia.

Preocupa la possibilitat que el programa serveixi només als interessos dels grans propietaris. Podem acceptar que un programa públic, finançat amb diners dels contribuents, acabi servint per millorar les propietats de grans tenedors que fins ara han mostrat una clara negligència en el manteniment dels seus immobles?

La resposta és un rotund no.

Encara més, les institucions públiques haurien de vetllar perquè aquells que han deixat deteriorar els seus habitatges i han tingut llogaters en condicions precàries no puguin, a més, aprofitar-se d’aquesta o qualsevol altra iniciativa per reformar els seus immobles a un cost mínim. Això, en lloc de promoure la justícia social i millorar l’accés a l’habitatge, perpetuaria una dinàmica de desigualtat on els que més tenen continuen beneficiant-se a costa dels més vulnerables.

Si EnClar vol realment resoldre la crisi de l’habitatge, ha de posar en marxa polítiques que beneficiïn directament la ciutadania que més ho necessita i no aquells que ja disposen de prou recursos.

Un altre punt que cal destacar és la insuficiència pressupostària del programa. Amb només 150.000 euros d’inversió, l’import és manifestament insuficient per afrontar un problema tan crucial com l’habitatge. Aquesta escassetat de recursos ja és prou reveladora d’una falta de compromís real per part de la majoria i limita l’impacte efectiu de la mesura.

Per tant, només podem concloure que es tracta d’una mesura cosmètica, destinada a fer veure que s’està actuant, quan en realitat no es fa gaire per solucionar el problema.

EnClar, durant la campanya electoral, es va erigir com els salvadors de l’habitatge, però des d’aleshores no hem vist res de substancial. Aquesta inacció no només és una traïció als seus votants, sinó també una mostra de la seva falta de voluntat política per abordar les qüestions que realment importen. El projecte dels pisos socials al Cedre és un altre exemple d’aquesta ineficiència: no ha avançat i encara està bloquejat per disputes administratives.

Com diu Plató, “la mesura d’un home és el que fa amb el poder que té”. En aquest sentit, sembla que la majoria d’EnClar ha optat per utilitzar el seu poder per beneficiar els interessos que no són els de la majoria, en lloc de destinar-lo a implementar canvis reals i beneficiosos per a la comunitat.

Ha arribat l’hora d’exigir una política d’habitatge que posi les persones per damunt dels interessos econòmics dels de sempre. La crisi de l’habitatge a Andorra la Vella no es resoldrà amb mesures tímides i simbòliques, sinó amb accions valentes i un compromís autèntic per part dels governants.

Com a ciutadans, tenim el dret i el deure de demanar accions reals que millorin les nostres condicions de vida i EnClar ha de deixar de banda les solucions de façana i començar a treballar per un futur més just i equitatiu per a la comunitat.