Hi ha discrepàncies dins el pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la Unió Europea pel que fa a la publicació dels documents. En la reunió del dia 29 de gener vaig demanar que el Govern posés a la disposició de la ciutadania els textos fonamentals –l’Acord marc i el Protocol Andorra– que es van acordar i tancar a Brussel·les el dia 6 de desembre del 2023.

El secretari d’Estat per les relacions amb la Unió Europea no ho volia de cap manera. Deia que no és la versió definitiva. Com no ho hauria de ser si és la que, insisteixo, es va acordar a Brussel·les el dia 6 de desembre?

Per exposar l’acord pretén fer llargues lectures comentades del text i permetre, a les persones que tinguessin la paciència d’anar a escoltar la lectura, “fullejar” el text. Atesa la poca capacitat “tècnica” que atribueix a la ciutadania en general i als professionals, comerciants, hotelers i empresaris en general, només els vol deixar fullejar-lo.

La situació obliga a posar el focus en dues qüestions que incidiran negativament en el resultat de la consulta al poble andorrà mitjançant el referèndum:

1. La manca de respecte que constitueix la inadmissible infantilització de la ciutadania, a la qual manifestament el secretari d’Estat no considera capacitada per a entendre els documents de l’acord d’associació.

2. La responsabilitat que assumeixen tots aquells que, tot i afirmar que al país li convé mantenir i reforçar els lligams amb la Unió Europea, assenteixen tàcitament a la tergiversació de la secretaria d’Estat. Una manera de fer que cada dia suma opinions negatives a l’associació amb Europa.

Ambdues qüestions poden semblar coses diferents però estan interrelacionades.

Les dues ens diuen el que és evident: que l’explicació pública sobre el contingut de l’acord d’associació ha estat molt deficient i que els pedaços –lectures comentades amb possibilitat de “fullejar”– no podran pas aturar les vies d’aigua del vaixell i portaran al fracàs en el referèndum.

És el resultat d’una actuació que, a l’hora de comunicar i explicar l’abast i el contingut de l’associació, ha identificat el mitjà (l’eina tecnològica, els PowerPoint de la secretaria d’Estat) amb la finalitat, que havia i ha de ser posar a la disposició de la ciutadania tota la informació –tots els documents acordats– perquè en pugui avaluar avantatges i inconvenients.

La pretensió de substituir els documents pel PowerPoint comportarà greus problemes en el terreny de la fiabilitat política i la verificabilitat de les imatges projectades a la pantalla.

El PowerPoint, o formes similars d’encapsulament narratiu, limitant-se a llegir i comentar amb generalitats el que està projectat a la pantalla no pot substituir l’única via fiable que és l’accés a la consulta, lliure i sense cap restricció, de tota la documentació de l’associació amb Europa.

Fins ara, el mitjà –PowerPoint– ha estat el fi i, sovint, l’única referència per a l’estudi de l’acord d’associació que s’ha facilitat a la Cambra de Comerç, a l’Empresa Familiar Andorrana, als sindicats i als col·legis professionals.

La secretaria d’Estat ha estat tractant a empresaris, professionals i treballadors per compte propi com “l’alumnat”, limitant la seva capacitat d’estructurar i raonar de manera autònoma la seva opinió sobre els avantatges, nombrosos, i els inconvenients, que també n’hi ha, de l’acord d’associació amb la Unió Europea. S’ha volgut infantilitzar-los.

Es pot revertir la situació?

N’estic convençut però per aconseguir-ho cal canviar la manera de fer.

No tractem a la ciutadania com a criatures als que cal posar a taula el menjar triturat del PowerPoint.

Deixem que accedeixin al veritable contingut de l’acord d’associació amb Europa amb referències verificables, no els donem resums empaquetats, en un document amb diapositives. Només així es pot revertir la tendència cap al desastre en la que estem instal·lats.

Finalment, en la reunió del pacte d’Estat del dijous 15 de febrer així ho vam acordar.